EL DISCURS DE LA LLUNA

L’11 d’octubre de 1962 s’inaugurava el Concili Vaticà II. Joan XXIII, després d’un dia molt apradat descansava a les seves habitacions quan els joves cristians de Roma, de forma espontània, van organitzar una desfilada des de diferents punts de la ciutat amb llums i cants fins congregar-se a la plaça de Sant Pere. Demanaven unes paraules del papa.  Joan XXIII no volia ser protagonista del Concili i considerava que no era convenient. Aquells joves, però el van convèncer, i els va dirigir el què es coneix con el discurs de la lluna, que amb goig reproduïm.    

"Estimats fills! Sento les vostres veus. La meva no és més que una veu, però resumeix la veu del món sencer. Aquí, de fet, tothom està representat. Es podria dir que fins i tot la lluna s'ha afanyat aquesta nit. Mireu-la allà dalt observant aquest espectacle. És que estem acabant una gran jornada de pau. Sí, de pau. Glòria a Déu, i pau als homes de bona voluntat (Lc 2,14).
"Convé repetir sovint aquesta invocació. Especialment quan percebem que en veritat el raig i la dolçor del Senyor ens uneixen i s'apoderen de nosaltres, diem: Heus aquí una bestreta del que hauria de ser la vida per sempre, de tots els segles, i de la vida que ens espera per l'eternitat.

"Si preguntés, si pogués fer-ho en aquest moment a cada un de vosaltres: 'D'on veniu?' Els fills de Roma, representats de manera especial en aquest cas, contestarien: 'Oh! Nosaltres som els seus fills més propers: vostè és el nostre bisbe, el bisbe de Roma'.

"Doncs bé, fills meus de Roma; vosaltres sou conscients que representeu de debò a Roma la capital del món, tal com per designi de la Providència està cridada a ser amb vistes a la difusió de la veritat i de la pau cristiana. En aquestes paraules es conté la resposta al vostre homenatge.

"La meva persona no val res. Es tracta simplement d'un germà que us parla, d'un germà convertit en pare per voluntat de nostre Senyor. Però tot unit, paternitat i fraternitat, és gràcia de Déu. Tot!, Tot!

"Seguim doncs estimant-nos, estimant-nos d'aquesta manera. I en la trobada continuem acceptant el que ens uneix, deixant de banda, si és que n'hi ha, el que pogués constituir dificultat. "Fratres sumus! Som germans! La llum que resplendeix sobre nosaltres, que está en els nostres cors i en les nostres consciències, és llum de Crist, que vol dominar, amb la seva gràcia totes les ànimes.
"Aquest matí hem gaudit d'una visió que ni tan sols la Basílica de Sant Pere, en els seus quatre segles d'història, havia contemplat mai. Pertanyem doncs a una època en la que sóm  sensibles a les trucades de dalt. Per això volem ser fidels i mantenir-nos en la direcció que Crist, beneït, ens ha deixat.
"Ara us vull donar la benedicció. M'agrada convidar al meu costat a la Santíssima Verge Immaculada, de la qual avui celebrem l'excelsa prerrogativa. M'ha semblat escoltar a algú de vosaltres evocar Efes i els llums encesos al voltant de la basílica d'aquella ciutat amb motiu del tercer Concili ecumènic del 431. Vaig tenir l'oportunitat de veure amb els meus propis ulls, fa alguns anys, els records d'aquella ciutat que evoquen la proclamació del dogma de la Maternitat divina de Maria.

"Doncs bé, invocant, elevant tots units les mirades cap a Jesús, el seu Fill, fent present tot el que porteu en vosaltres i en les vostres famílies, d'alegria, de pau i una mica també de dolor i de tristesa, accepteu amb bona disposició aquesta benedicció del Pare. En aquest moment, l'espectacle que se m'ofereix és tal que romandrà llargament en la meva ànima de la mateixa manera que ha de romandre en les vostres. Fem honor a la impressió d'una hora tan preciosa. Siguin sempre els nostres sentiments els que en aquest moment expressem davant del cel i davant la terra: fe, esperança, caritat. Amor a Déu, amor als germans. I després, tots units, sostinguts per la pau del Senyor, continuem endavant obrant el bé.

"En tornar a casa, trobareu als fills: feu-los una carícia dient-los: 'Aquesta és la carícia del Papa!' És possible que trobeu alguna llàgrima que eixugar. Tingueu, per a qui pateix, una paraula de consol. Que els afligits sàpiguen que el Papa està amb els seus fills de manera especial en les hores de tristesa i d'amargor.
"En fi. Recordem tots, de manera especial, el vincle de la caritat i, cantant, o sospirant, o plorant, però sempre plens de confiança en Crist que ens ajuda i escolta, continuem serens i confiats el nostre camí.

"A la benedicció afegeixo el desig d'una bona nit, recomanant-vos que no us atureu en el simple camí dels bons propòsits.

"Avui, podem afirmar, estem començant un any que portarà amb si gràcies insignes. Ha començat el Concili i no sabem quan conclourà. Si no hi ha de concloure abans de Nadal, ja que potser no puguem aconseguir, per aquesta data, dir-ho tot i tractar tots els temes, serà necessari un altre encontre. Doncs bé: la perspectiva de tornar-nos a trobar cor unum et anima una (en un sol cor i una sola ànima) ha d'alegrar sempre les nostres ànimes, les nostres famílies, a Roma i al món. Bé, vinguin doncs, aquests dies, Els esperem amb goig íntim".