DAR LA VIDA EN VIDA, TRANSFORMÁNDOLA EN VIDA DEFINITIVA*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 10, 27-30) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Seguim en un relat profundament pasqual, igual que els relats de les aparicions. Joan ens parla de Vida definitiva.

És una pena seguir pensant que després de la mort tornarem a tenir la mateixa vida biològica d’abans. Si fem cas a l’evangeli de Joan: «Hem de tornar a néixer.» Perquè: «El que neix de la carn és carn, però el que neix de l’Esperit, és Esperit.»

Per a poder entendre els quatre versicles que hem llegit avui, s’ha que tenir en compta tot el discurs que segueix a la curació del cec de naixement: Jesús és el model de pastor, que dona la vida per les ovelles. Aquesta és una de les claus del relat.

En el ben entès que «donar la vida», aquí no significa deixar-se matar, sinó «matar-se» a benefici dels altres. Aquí la vida es refereix a la «psykhê», a la personalitat psicològica; lliurar-se amb tota la personalitat, durant tota la vida.

La imatge del pastor a l’AT, --molt repetida---, designa la sol·licitud de Déu pel seu poble. També es refereix als dirigents que actuen en el seu nom. Jesús diu als jueus el mateix que llegim a Ezequiel: «Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat?» (Ez 34,2)

Sempre ha passat el mateix; s’ha utilitzat Déu en benefici propi. Cal tenir en compta, però, que a l’evangeli de Joan qui parla no és Jesús, sinó els cristians de finals del segle primer, que expressen allò que en aquella comunitat es pensava de Jesús. No és plausible que Jesús es considerés pastor de ningú.

Les verdaderes relacions humanes només són possibles entre iguals. Jesús no va considerar mai que fos més que ningú, sinó que va estar al servei de tothom. Avui l’hem de veure com un model de relacions humanes; entranyable amb la gent. Un autèntic pastor que es preocupa per cada una de les seves ovelles.

Però, tanmateix, com a model de relació entranyable amb Déu, manifestada en aquest lliurament total al servei de cada una de les ovelles.

«Jo les conec, i elles em segueixen.» (Jn 10,27) No n’hi ha prou d’escoltar i acceptar el que diu Jesús. Es tracte de seguir-lo. Seguir Jesús vol dir donar-se als altres, tal com Jesús i Déu es donen. És acceptar que els altres són el més important. En això consisteix la bona notícia de Jesús. Hi ha una nova manera de afrontar l’existència humana, una manera de viure que està més d’acord amb les profundes exigències de l’ésser humà. Aquesta serà la manera de complir el que Déu espera de nosaltres. La voluntat de Déu ja és en mi. Si l’escoltem i el seguim, ell ens donarà la Vida definitiva. La Vida que transcendeix i que està per sobre de les limitacions del que és terrenal. La Vida que el mateix Jesús demostra haver desenvolupat en ell mateix; la Vida en l’Esperit.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com