DAREMOS GLORIA A DIOS AMANDO A TODOS SUS HIJOS*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 13, 31-35) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Aquest passatge evangèlic Joan el situa després que Jesús ha donat mostres de servei, des de l’amor, rentant-los-hi els peus.

El manament de l’amor segueix tant nou, que avui encara està per estrenar. L’amor no és quelcom important, és l’essencial. Sense amor, no hi ha cristians. Nietzsche es va atrevir a dir: «Només hi va haver un cristià, i aquest va morir a la creu», precisament perquè ningú ha estat capaç d’estimar com ell ho va fer.

El tema és eminentment pasqual. Recordem el que va escriure Joan: «nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. Qui no estima, continua mort.» (1 Jn 3,14)

Arribats a aquest punt la pregunta és obligada: Estimo de veritat als altres? Em distingeixo com a cristià per l’amor.» La resposta no ha de ser amb un si circumstancial, sinó en forma de servei per a tot aquell que em necessita.

L’última frase de la lectura d’avui més que interpel·lar-nos ens denuncia, perquè no se’ns reconeix als cristians, per l’amor que ens tenim. Les nostres comunitats estan molt més a prop del desamor que de l’amor veritable.

Hem insistit massa en allò que és accidental: el compliment de normes, creure en determinades veritats i en la celebració d’uns rituals, més que en l’amor que és el verdaderament essencial,.

D’on ens ve el fracàs?. Probablement de considerar l’amor com un precepte. Estimar és un acte voluntari, amb un únic objectiu, que és el bé de l’altre. Això és molt important, perquè si no descobreixo la raó del bé perseguit, és impossible que la voluntat ens surti de dins.

Si em limito a complir amb un manament, no tinc necessitat de descobrir la raó del bé que es persegueix. Es converteix en un acte d’obediència, sense saber el perquè ha estat ordenada.

Anant al text de l’evangeli d’avui, llegim: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. (Jn 13,31-32) Jesús ha rentat els peus als deixebles. Judes acaba de sortir del Cenacle i la mort de Jesús està decidida. On és la glòria? La glòria es manifesta en l’amor que representa la donació de Jesús. Aquest amor manifestat, és a la vegada, la glòria de Déu i la glòria de l’home Jesús.

El concepte de glòria, glorificació, pels hebreus (kabod) tenia un significat diferent a la paraula grega «doxa». El kabod hebreu tenia un significat de transcendència i santedat (majestat) de Déu que l’home ha de reconèixer. Per altre banda, és la manifestació d’aquest ser de Déu en accions portentoses a favor del seu poble.

En el NT es manté aquest significat, Joan manté el sentit de «glòria» de Déu preexistent que també atribueix al Fill. L’original de Joan es que aquesta glòria no es manifesta només en els actes espectaculars de poder, també es manifesta en els que expressen sense ambigüitats l’amor total de Déu. La glòria de Déu és l’Amor manifestat.

La glòria de la que parla Joan no és fruit d`una consideració externa, (La glòria, no la rebo dels homes.» (Jn 5,41) sinó que està en la mateixa essència de la persona. Morir pels altres és la major glòria, perquè és la major manifestació possible d’amor. La glòria de Jesús no és conseqüència de la seva mort, és la mateixa mort per amor. L’única glòria que podem oferir a Déu és estimar com Ell estima.

«Fills meus» (Jn 13,33) En la versió grega es diu (teknia) que és un diminutiu que es traduiria per fillets. Jesús està en un moment de intimitat anunciant la pròpia mort. Per això les paraules «Us dono un manament nou.» (Jn 13,34) tenen caràcter de testament.

«Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat», aquest «com jo» és la novetat de Jesús. L’amor de Déu és difícil de descobrir, però el de Jesús, queda reflectit en les seves obrers.

Jesús planteja un manament nou, oposat al manament antic de la Llei, que es basava en termes jurídics. Ara s’estableix una nova aliança entre Déu i el poble, La nova aliança va més enllà del compliment de les normes. El més important de la nova aliança, l’únic exigibles, és l’actitud de servei als altres. L’amor que Jesús ens demana és aquell que surt de dins, no aquell que ve imposat.

No es tracte de l’amor humà més o menys perfecte. Es tracte d’entrar en la dinàmica de l’amor de Déu. Cosa impossible, si primer no experimentem aquesta AMOR.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com