SÓLO EN "SER" ESTÁ LA FUENTE DE LA VERDADERA FELICIDAD*

Alguunes claus per interpretar l’evangeli (Lc 6,20-26), extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

CONTEXT

L’escena té lloc en un replà de la muntanya. Jesús hi arriba després de pregar i d’haver elegir els deixebles. El discurs de Jesús va dirigit a ells, i a la gent que s’ha congregat per escoltar-lo. Avui hem d’entendre que va dirigit a nosaltres.


EXPLICACIÓ

Potser sigui el text més comentat de tot l’evangeli, però també és el més difícil d’entendre, perquè capgira la nostra escala de valors. ¿Poden ser feliços els el pobres, els qui ploren, els qui passen gana, els oprimit, els menystinguts...?

La primera dificultat per entendre el missatge és que, el que ens vol transmetre va més enllà de la nostra intel·ligència i del sentit comú.

La segona és la seva formulació: Déu encara es presenta com un ser mític, que actua fora de la història. Un Déu que «després» donarà consol i farà justícia. «Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!» (Lc 6,21), té un sentit escatològic? Vol dir que hem d’esperar al final dels temps perquè Déu sacii els qui ara passen gana? Si ho entenem des de l’esperança de que un dia canviaran les coses, podem caure en la trampa de donar per bona la situació actual i esperar que Déu, al final, ho arregli.

La tercera dificultat és que, quan parlem dels pobres els qui mai hem passat gana, ni hem vessat llàgrimes d’indignació, i veiem que els pobres es reuneixen per pensar i posar en pràctica l’evangeli, i neix la teologia de l’alliberament, els titllem de marxistes i les instàncies oficials la qualifiquen de nefasta.

En l’evangeli de Mateu (Mt 5,1-12) s’ expressa millor el sentit dels conceptes. On Lluc diu pobres, Mateu diu: pobres en l’esperit. Quan Lluc diu: fam. Mateu diu: fam i set de justícia, etc.

Es tracte de dos accents de la mateixa idea. Tanmateix, una i altre manera de dir-ho pot ser mal interpretada. Malament si donem per suposat que el pobre és feliç pel fet de ser-ho: Hi ha milions de persones que passen gana i no són felices.

També malament si entenem que el ric en té prou en tenir un esperit de pobresa, sense que això l’obligui a canviar la seva forma consumista de vida.

Compta. Es proclama feliç al pobra, no a la pobresa. El pobra pot ser feliç perquè ell no és la causa del patiment d’un altre, i perquè malgrat tot, pot seguir creient en la humanitat.

Quan Lluc afegeix; «Ai de vosaltres, els rics.» (Lc 6,24), deixa ben clar que no hi hauria pobres sinó hi haguessin rics; si tothom pogués menjar adequadament, i si fos el cas, tots passéssim les mateixes necessitats.

Els profetes, principalment Amós, Isaïes, Miquees..., criticaven la situació del poble d’Israel de forma despietada, perquè: els poderosos s’enriquien a costa dels més pobres (aniwin).

Les Benaurances no són un sí de Déu a la pobresa ni al sofriment, són un no rotund a les situacions d’injustícia.


*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.