REMA MAR ADENTRO*

Resum de idees per entendre més acuradament l’evangeli (Lc 5,1-11), extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

 

INTRODUCCIÓ

Les tres lectures d’avui ens parlen d’experiències de indignitat, quan tenim el diví proper, i descobrim que els protagonistes ho són, per la seva proximitat de Déu.

· Isaïes descobreix que és un home de llavis impurs, però quan és tocat pel foc, se sent capacitat per portar a terme la missió. «Sóc aquí, envie’m.»
· Pau, que es considera un avort, reconeix que ha treballat més que els altres, «però no per mi, sinó per la gràcia que Déu ha vessat en mi.».
· Pere es reconeix «pecador» i demana a Jesús que s’allunyi d’ell, però deixant-ho tot, el segueix.

En els tres casos es tracta de proclamar la paraula de Déu. Una paraula que té força per ella mateixa, independentment de la indignitat dels qui la proclamen.

CONTEXT

Després de la lectura del diumenge passat, han succeït alguns episodis que no hem llegit:

- la primera predicació a la sinagoga de Cafarnaüm,
- la curació d’un endimoniat,
- la curació de la sogra de Pere i altres malalts que li han portat.

Avui saltem al comencem del capítol 5 amb un episodi múltiple:

- la multitud que s’aplega al voltant de Jesús per escoltar la paraula de Déu;
- l’ensenyança des de la barca;
- la invitació a tornar al mar;
- la pesca inesperada;
- la confessió de la indignitat de Pere;
- la crida als deixebles;
- el seguiment immediat.

 

EXPLICACIÓ

Aquest relat de Lluc té molt a veure amb el que narra Joan en el capítol 21, després de la resurrecció. Allà és Pere el que va a pescar en la seva barca. També es parla d’una nit de pesca infructuosa. Jesús els hi mana, amb tota falta de lògica, que tirin les xarxes a aquesta hora del matí. El resultat és el mateix, molta pesca. I també la precipitada resposta de Pere d’anar a Jesús.

El simbolisme d’aquesta narració entronca bé en un ambient pasqual. Pere anomena a Jesús «Senyor», un títol que li van assignar els primers cristians. Quan es van escriure aquests evangelis, la «barca» ja era símbol de l’Església que camina enmig d’un món hostil. Un cop desaparegut Jesús, són els cristians els encarregats de predicar com ho feia ell. La paraula de Déu ara arriba a tothom a través de l’Església.

«Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res.» (Lc 5,5-BCI) La pesca abundant ve precedida d’un fracàs total. Això té un sentit teològic molt profund. L’actuació dels humans, pel seu compta i risc porta al fracàs. L’èxit ve quan s’actua en nom de Jesús.

Però compta, «en nom de Jesús» vol dir actuar d’acord amb la seva manera de pensar, actuar i dir, que és molt diferent que posar-lo com un afegit al final de les nostres oracions.

«Tira llac endins i caleu les xarxes.» (Lc 5,4) «Calar» (=baixar, aprofundir) té el simbolisme de que, només des del fons es pot treure el més profund dels humans. Tot el que busquem endebades al voltant nostre, ja ho tenim dins nostre. Només exigeix renunciar al més adherit al nostre ego.

«Però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.» (Lc 5.5) . Que Pere confii en la paraula de Jesús, que contra tota lògica li diu que torni a calar les xarxes, té molta importància. Les tasques importants s’han de fer sempre fiant-se d’un altre. Ens hem de deixar conduir per a la Vida.

El mar era el símbol de les forces del mal. «Pescar homes» era una dita popular que significava treure a un d’un perill greu. Això no vol dir pescar o caçar algú per la causa de Crist. Aquí vol dir ajudar als altres a sortir de la influència del mal. Però només pot ajudar a un altre a sortir de la influència del mal, i ajudar-lo a que es trobi, aquell que s’ha trobat verdaderament a sí mateix.

Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.