LA PRIMERA OPOSICIÓN QUE SUFRE JESÚS VIENE DE SU PUEBLO*

Resum de idees extretes del comentari a l’evangeli (Lc 4,21-30) escrit per Fray Marcos – Fe adulta.

 

CONTEXT

El diumenge passat vam llegir que Jesús arriba a la sinagoga del seu poble i llegeix un tros del profeta Isaïes; però quan arriba a «l’any de gràcia del Senyor», deixa de llegir el que segueix: «i el dia de la venjança del nostre Déu.». Aquesta omissió és la clau per entendre tot el que passa a continuació. Els oients coneixien el text perfectament i es mostren disconformes amb la mutilació que ha fet Jesús.

Els jueus d’aquell temps, el que esperaven de Déu era la salvació del poble jueu, a costa de tots els altres. Però el que proposa Jesús és una alliberament per a tothom. Això era inacceptable per un jueu.

 

EXPLICACIÓ

Hem llegit: «Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien.» (Lc 4,22). Però hi ha una traducció alternativa:

- El verb grec (martyreo) = donar testimoni, en la versió oficial s’ha traduït per «tothom l’aprovava.» Però quan la construcció és amb datiu, significa ·testimoniar a la contra.».
- A més a més, (thaumazo) = «Meravellar-se» també significa estranyar-se, és a dir, una admiració negativa.

Aleshores la traducció seria: «tots es declaraven en contra, estranyats del discurs sobre la gràcia (per a tots) que sortia de la seva boca.».

Així si que té sentit la resposta de Jesús, que d’altre manera, sembla que és ell el qui els provoca, amb una resposta agressiva.

Suprimir l’última frase del text d’Elies queda més justificada, amb l’explicació d’avui. Rectifica aquest text d’Elies, però es recolza en el mateix Elies i Eliseu, per explicar com actua Déu en relció amb els no jueus.

La viuda de Sarepta i Naamán el siri van ser atesos per Elies i Eliseu, respectivament, perquè van confiar en ells, tot i no formar part del poble elegit.

L’evangelista destaca que aquesta explicació de Jesús, provoca la ira dels seus veïns perquè se senten agredits quan els posa de manifest la seva ceguesa.

Mateu i Marc no relaten la menció que Jesús fa dels dos profetes. En Lluc veiem l’esforç que van fer els primers cristians per presentar Jesús com continuador de l’AT, introduint en els fets de Jesús una referència a les Escriptures.

«No és el fill de Josep, aquest?» La gent del poble rebutja les pretensions de Jesús amb l’únic argument de que no és més que un d’ells, de sobres conegut..

Aquí sembla que l’evangelista planteja la grandesa de Jesús, que, malgrat ser un de tants, va ser capaç de descobrir allò que Déu esperava d’ell. No és un extraterrestre, sinó un ésser humà que treu del fons de si mateix allò que Déu ha posat en tots nosaltres. .

La primera oposició que pateix Jesús en aquest evangeli, no ve dels summes sacerdots ni dels escribes o fariseus, sinó del poble senzill.

Els del seu poble no poden acceptar un messianisme per a tothom. Ells esperaven un Messies poderós que els havia de lliurar de l’opressió dels romans i a solucionar tots els problemes materials. Si Jesús es presenta com aquest alliberador, ells havien de ser els primers beneficiaris d’aquest poder. En adonar-se que no havia estat així, s’abraonen contra ell amb tota l’ànima. L’odi és sempre conseqüència d’un amor desitjat, però impossible.

Jesús torna a tirar ma de l’AT per a demostrar que els profetes ja havien manifestat aquesta actitud de Déu a favor dels estrangers en problemes. Vol dir que el seu missatge no va en contra ni és aliè a les Escriptures i que les pretensions dels del seu poble són una mala interpretació de les mateixes.

*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.