EN LA "CARNE" DE JESÚS DEBEMOS DESCUBRIR LO DIVINO*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 6,41-51) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta Fray Marcos

Entre els jueus i Jesús es va aprofundint en el que ell ensenya i el que ells creuen entendre. El missatge segueix essent el mateix, però va manifestant-se l’enorme diferència entre allò que ells han aprés dels rabins i el que Jesús els vol transmetre. Recordem que el balans final no pot ser més desolador; dels cinc mil –del mracle dels pans i els peixos--, en van quedar només dotze i un va ser Judes.

El criticaven. Referència a l’AT. «Criticaven» és el mateix verb que s’utilitza quan es parla de les murmuracions dels israelites contra Moisès per no donar-los-hi menjar en el desert. Jesús els recorda, que els israelites no van confiar en Moisès com ara els jueus no confien en ell.

¿Aquest no és el fill de Josep? Per la mentalitat de l’època, que no superava la idea d’un déu antropomòrfic, la seva lògica és aclaparadora. Si és fill de Josep i Maria, no pot ser fill de Déu. Avui entenem que la paternitat de Déu i de Josep són realitats de distinta naturalesa. Els cristians també hem caigut a la trampa: Si Jesús és fill de Déu no ho pot ser de Josep...

«Ningú ve a mi si no és el pare qui l’atrau. La verdadera REALITAT de Déu no es pot expressar en paraules. Per això trobem contradiccions aparents en els evangelis. Jesús mateix ho diu en un altre lloc: «Ningú va al Pare bi no és per mi.».

«Jo el ressuscitaré l’últim día.» Compta amb la paraula. Ressuscitar és una manera de dir que a la Vida, la mort no l’afecta. La Vida definitiva ha de tenir un aliment transcendent. Un aliment que té el mateix origen que té aquesta Vida, que és Déu. «L’últim dia», aquesta Vida seguirà essent idèntica a la d’avui.

«Tots seran deixebles de Déu.» També Jesús és deixeble, el millor, és per això que a la vegada pot ser mestre. Anar a Jesús, com anar al Pare, és sinònim de coneixement. Conèixer-los no per la raó, sinó per la vivència. «Aquesta és la salvació, que et coneguem a tu, únic Déu verdader i al teu enviat, Jesucrist.»

«Els vostres pares va menjar el manà en el desert, però moriren.» El manà alimenta el cos que ha de morir. Jesús, en tant que pa de Vida, alimenta l’esperit que no mor. Aquesta és la deiferència.

La expressió «pa de Vida» és d’origen joanic. La VIDA, amb majúscules, és el tema fonamental de tot l’evangeli de Joan. Es tracta de la mateixa Vida de Déu. Més endavant ens dirà: «El Pare que viu m’ha enviat i jo visc pel Pere.»

«Jo sóc el pa viu baixat del cel, el qui menja d’aquest pa viurà per sempre.» Ees tracte d’una frase resum. Jesús és l’aliment de la verdadera Vida. Aquest és el missatge concís i sublim de la comunitat de Joan. Déus ho és tot per Jesús, i ho ha de seguir sent per a tots nosaltres.

«El pa que jo us donaré és la meva carn per la vida del món. Acostumats a pensar en un Déu transcendent, no poden comprendre que es pugui manifestar en la carn. Recordem que «carn» pels jueus, era el mateix ésser humà en el seu aspecte més baix; allò que el feia limitat i contingent; allò pel que li venien tots els «mals»: dolor, malaltia, mort... És tal vegada l’afirmació més contundent sobre l’encarnació a tot el NT. Per a ells, Déu era el contrari a qualsevol limitació. Per a ells un Déu-carn, un Déu ·ñimitat» és inacceptable.

Jesús vol que vegin que l’Esperit es manifesta sempre en la carn. No hi poden haver do de l’Esperit on no hi ha carn. El significat d’aquesta afirmació s’ha de completar amb el que dirà una mica més endavant: «L’esperit és el que dona Vida, la carn no val per a res.»

La grandesa de la carn consisteix en que està informada i transformada per l’Esperit, sense deixar de ser carn. Des d’ara, només podrem trobar Déu en la realitat concreta i en l’Home. Aquesta transformació és la que està manifestada en l’evangeli de Joan des del principi. Pensem en el diàleg amb Nicodem: «S’ha de néixer de nou.» «El que neix de la carn és carn, el que neix de l’Esperit és Esperit».

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com