LA GENTE ES MÁS IMPORTANTE QUE UNA PROGRAMACIÓN*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Mc 6,30-34) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

En l’evangeli d’avui se’ns diu que els apòstols han tornat de la missió (diumenge passat). A l’entretant de l’anada i la tornada, Marc ens explica la mort de Joan, el Baptista.

Jesús recomana als deixebles de retirar-se a un lloc tranquil i apartat, la qual cosa pot tenir dues interpretacions: Una, que els deixebles descansin, L’altre, que es protegeixin d’Herodes, evitant fer-se notar. Però el motiu és més profund. Marc ens està dient que els deixebles necessiten una profunda reflexió sobre l’èxit de la missió, així com Jesús va necessitar de fer-ho sobre el seu messianisme.

EXPLICACIÓ

Sembla que la missió ha anat bé. Els Dotze reunits s’expliquen les experiències. La gent els busca. L’èxit els puja al cap i no els deixa prendre la postura adequada.

«Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.» El mateix Jesús que els ha enviat entre la gent, ara els demana que se n’apartin i es dediquin a ells mateixos. No es tracte només del cansament, sinó de que puguin reflexionar sobre el sentit del que està passant i no s’entusiasmin amb emmirallaments falsos. Se’ls va endur a «un lloc despoblat» El text grec diu «lloc desèrtic», perquè és en el desert on es troba la reconversió que necessiten els apòstols.

«Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada,» El pla es va frustrar. La gent es va avançar i els esperaven. Jesús, compadint-se’n, va manifestar la seva profunda humanitat.

«Eren com ovelles sense pastor.» Es una imatge clàssica a l’AT. En una cultura en que la ramaderia era el principal mitjà de sustent, tots sabien perfectament el que s’estava insinuant amb la imatge del pastor. En la línia de la primera lectura (Jr 23,1-6), Jesús critica als dirigents que, en comptes de cuidar de les ovelles, les utilitzen en benefici propi.

«Se'n compadí.» Avui no es compadeix d’un cec o d’un leprós, sinó de la gent normal, que va desencaminada. La «compassió», com una manera més adequada d’expressar l’amor, superant els malentesos que pot provocar la paraula «llàstima». Una persona ens pot fer llàstima però no ens mou a ajudar-la a sortir de la situació.

«I es posà a instruir-los llargament.» És una manera subtil de dir que per sobre dels plans, Jesús, està atent a les necessitats de la gent. Per cert, el text grec no diu «llargament», sinó «moltes coses». La veritat és que del text se’n dedueix, que es va passar el dia a aquesta tasca, doncs que Marc enllaça aquesta narració amb la primera multiplicació dels pans, en ser advertit de que s’està fent tard..

El temps és el bé més preuat que tenim, perquè és limitat. Tenir temps pels altres és la millor manera de respondre a les exigències de l’evangeli. En realitat, la vocació del cristià és aquesta: donar-se als altres.

*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com ›