EL MIEDO A CAMBIAR ARRUINA CUALQUIER «BUENA NOTICIA»

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Mc 6,1-6) seguint l’escrit de Fray Marcos* – Fe adulta

CONTEXT

Les tres lectures d’avui ens parlen de les limitacions de l’ésser humà. Som humans, potser massa humans, com deia Nietzsche. Però la plenitud d’humanitat, que podem aconseguir, és una cosa increïblement grandiosa i més que suficient per donar sentit a una vida.

Marc no té relats de la infància de Jesús. Per això pot narrar sense prejudicis aquesta trobada amb el seu «poble.» Això és un avís de cara als qui el divinitzen. Els qui més el coneixien el consideren un més del poble. No el poden acceptar més que com una persona normal. Eren companys d’infàcia, havien jugat i treballat junts... De què li venia, ara, aquest coneixement?

EXPLICACIÓ

Jesús torna al seu poble (el text grec i la Vulgata diuen «pàtria»). Ni nombra el poble ni fa referència al lloc geogràfic. Marc es refereix a l’ambient social on es desenvolupa la seva vida. Hi arriba amb els deixebles, és a dir, convertit en rabí. Ningú no surt a rebre’l. Va haver d’esperar el dissabte i anar a la sinagoga per a poder-los parlar. Els qui van anar a la sinagoga no hi van anar a escoltar-lo a ell, sinó a complir amb el precepte «sabàtic». Va ser Jesús qui va haver d’anar a ensenyar-los sense que ells li ho demanessin.

Marc ja ens havia advertit (3,21) de la relació amb la seva família. Ara ens diu que els seus veïns van quedar parats amb els que els deia.

El text grec no diu que «desconfiessin d’ell», sinó «que es van escandalitzar» (exkandalizonto), fins l’extrem que no van pronunciar el seu nom, sinó que despectivament diuen, «aquest», no és el fill de Maria...?

Fixem-nos que aquest coneixement excessiu de Jesús, és el que els impedeix que ara el reconeguin. En aquell temps qualsevol podia sortir a llegir.i comentar la lectura davant de l’assemblea. Si no accepten l’ensenyament de Jesús és perquè no es va presentar com fill del fuster, sinó com a mestre

Tampoc el van rebutjar per ensenyar com un Rabí, sinó per ensenya coses noves. La religió jueva estava massa segura d’ella mateixa, com per admetre novetats.

Jesús no ha estudiat amb cap rabí ni té títols oficials. Doncs la saviesa només li pot venir Déu (profeta) o del diable (màgia). Jesús parla en nom de Déu. Aquesta és la característica del profeta. En no acceptar-lo a ell, estan rebutjant Déu.

Jesús se n'estranya, no per veure’s rebutjat, sinó perquè qui el rebutja és el seu poble. Rebutjat pels qui estan sotmesos i ell intenta alliberar.

Ens queda, encara, un punt interessant d’aquest relat. La desconfiança fa que Jesús allà no pugui fer cap miracle. El diumenge passat Jesús deia a la dona que patia d’hemorràgies: «La teva fe t’ha curat», i a Jaire: «tingues només fe.» La fe o la falta de fe, són determinants a l’hora de produir-se un miracle. Un és, doncs, la divinitat de Jesús?

*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com ›