LO CONTRARIO DE MORDER A OTRO: HAY QUE DEJARSE COMER*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 6,60-69) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Som al final del desenllaç i cal discernir: Accedim a la Vida verdadera o ens mantenim en la pura materialitat. Mantenir-se en el camí fàcil, és hedonisme. El camí difícil és el que planteja Jesús.

Jesús ens demana que sortim de l’«ego» raonable i ens oferim als altres. Substituir l’amor a Déu per l’amor als altres. Sembla un absurd! El primer dels manaments no ens parla de donar «glòria» a Déu?

És l’esperit qui dona vida. Aquesta afirmació és la clau per entendre aquest capítol 6^è de l’evangeli de Joan. Aquí, carn i esperit no es refereixen a dues realitats concretes i contràries, sinó a dues maneres d’entendre l’existència humana. Només una actitud espiritual pot donar sentit a la vida humana. La materialitat, la carn, només pot aconseguir una limitació radical, i per tant, retalla la verdadera vida humana.

No és fàcil entendre el que vol dir Jesús, quan per una banda ens ha dit que hem de menjar la seva carn, i ara ens diu que la carn no val per res. Però no es tracte d’una contradicció, Jesús vol que descobrim que el valor de la «carn» li ve quan es posa al servei de l’esperit.

Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. S’ha d’anar més enllà de les paraules i descobrir l’esperit al que fan referència. Com en el discurs de Nicodem i el de la Samaritana, la referència a l’esperit esdevé la clau per entendre el missatge de Jesús. «El que neix de la carn és carn, el que neix de l’esperit és esperit.».

Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare. El projecte creador és del Pare que ofereix a la humanitat la plenitud de Vida.

Jesús és qui executa el pla. Qui rebutja el projecte de Déu, no acceptarà mai a Jesús. Sense una experiència de Déu, les paraules més sublims queden buides. Com deia Plotí: «Parlar de Déu sense una virtut autèntica, és xerrameca.»

Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. Fins ara, els que el criticaven i murmuraven eren els «jueus», ara són els «deixebles» els qui decideixen abandonar-lo.

Llavors Jesús digué als Dotze: ¿També vosaltres em voleu deixar?

Jesús accepta el repte. Està disposat a quedar-se completament sol, abans de rebaixar la radicalitat del seu missatge. La pregunta traspua amargura, però a la vegada manifesta la seva convicció en la bondat del projecte..

Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, Pere, diu l’única resposta que es pot donar a les paraules de Jesús. «Nosaltres creiem.» Però són molts els qui se senten més segurs complint la Llei que creure en les promeses de la Vida nova predicada per Jesús.

Resum: Si descobríssim que la medul·la del missatge de Jesús és que ens hem de deixar menjar, quants cristians quedarien? Doncs això és el que ens demana Jesús. Abans de mossegar l’altre, ens hem de deixar menjar!.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com