FORMAMOS UNA UNIDAD CON LA HUMANIDAD, EL COSMOS Y DIOS*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 15,1-8) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

INTRODUCCIÓ

El missatge de l’evangeli d’avui pretén deixar-nos clar que la Vida de Déu s’ha de manifestar en cadascú de nosaltres, per l’amor que posem en cada cosa que fem, les obres.

El simbolisme de la vinya és molt freqüent en l’AT. Però la imatge del cep no ho és tant. Joan l’utilitza en un doble aspecte: en el d’una vivència individual i el d’una projecció als altres. Aquesta és la clau de l’expressió pasqual. Tot i que no s’anomena expressament la Vida (en Jesús i en els seus seguidors), aquesta segueix essent el centre del discurs.

EXPLICACIÓ

Per a poder entendre aquesta al·legoria, és imprescindible conèixer bé els termes de la comparació. Cal tenir present que el cep és un tipus de planta que no dona fruit si no es poda convenientment.

Aquestes podes són imprescindibles si esperem que el cep doni fruits.

«Jo sóc el cep veritable.» (Jn 15,1) Darrere d’aquest símbol del cep hi ha un munt de suggeriments. Es tracte d’un ésser viu que es manifesta a través d’elements diferents, però unificats per una realitat que els porta a la vida.

Ens parla d’una Vida veritable (alêthinê), alertant-nos de que ni pot haver una de falsa, en que els sarments no formen part del cep.

La vinya (cep i sarments) ara són tots aquells que s’adhereixen a Jesús. No hi ha més poble de Déu que el que es desenvolupa a partir de Jesús.

«El meu Pare és el vinyater.» Com en l’AT és el Pare qui la plantat i la cuida . Però fixem-nos que Jesús no es posa mai al centre del seu missatge. Ell predica el Regne que és Déu. El que ens diu Jesús és que, el que significa Déu per a ell, també ho ha de significar per a nosaltres. L’al·lusió al Pare vinyater, expressa la preocupació i l’interès de que els sarments donin fruit.

«Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més.» (Jn 15,2).

Compta amb les paraules. «aireo» no vol dir pròpiament tallar, sinó abolir; «kathairo» no significa podar, sinó netejar, purificar. Ni un verb ni l’altra tenen res a veure amb tasques agrícoles. En ser utilitzades com metàfores ens obliguen a anar més enllà del significat literal.

Si anem al versicle que segueix ens ajuda a sortir del possible error interpretatiu. «Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat.» (Jn 15,3). Però «nets» tampoc té a veure amb la puresa. Per a Joan l’únic pecat (el pecat del món) és l’opressió. Ells han sortit d’aquesta àmbit per tant estan nets. La purificació s’efectua quan es fa l’opció pel missatge de Jesús, l’amor.

Déu no actua des de fora, mecànicament. Per a Jesús, Déu és la saba, la Vida que es comunica a tota la vinya. Jesús és el primer sarment que va viure plenament d’aquesta saba divina.

No hem de considerar l’home Jesús com el Déu cristià, sinó com el primer cristià que fent seva la mateixa Vida de Déu, ens ha indicat la manera d’aconseguir la verdadera plenitud humana. El missatge de Jesús consisteix en que tots visquem aquesta Vida divina.

Produir fruit no es refereix a qüestions morals, sinó a manifestació de l’amor que és una exigència de la identificació amb Déu.

Hi ha una certa tendència a confondre el fruit amb les bones obres. Per a Joan ser i fer és la mateixa cosa. Els fruits que comporta l’adhesió a Jesús no són directament les obres, sinó la Vida-amor que necessàriament es manifesta en les obres.

«Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi.» (Jn 15,4) Per activa i per passiva repeteix una i altre vegada la mateixa idea. La sarment que viu unit al cep produeix fruit i fa que la vinya sigui capaç de donar fruit. Qui està separat, no serveix per a res, perquè no té vida. Del que es tracta és de participar de la mateixa Vida de Jesús, que és la la del Pare.

Recordeu: «El Pare que viu m’ha enviat i jo visc pel pare; de la mateixa manera aquell que em mengi viurà per mi.» Estar unit, menjar a Jesús és comprometre’s amb ell i participar de la seva mateixa Vida. De la mateixa manera allunyar-se de Jesús garanteix l’esterilitat i la mort.

La nova humanitat no depèn de pertànyer o no a una institució. És participar de la mateixa Vida de Jesús com a opció personal i permanent.

«La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.» (Jn 15,8) «La glòria» no és estar assegut en un tron i rebre honors i abassegaments. Déu no pot ser enriquit en res extern a Ell. La seva glòria és la seva essència, és a dirr, el ser amor; un amor que sempre va a favor dels humans. La glòria de Déu és que en Jesús i en els deixebles es manifesti aquesta essència de Déu a través d’un Amor autèntic.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com ›