UNA PRESENCIA REAL PERO NO CORPÓREA*

Selecció de claus d’interpretació de l’evangeli (Lc 24,35-47) de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta,

Seguim en temps pasqual. El tema és: Jesús viu i dona Vida.

El pecat és l’única realitat que aniquila la verdadera Vida, perquè fa mal a l’altre o a nosaltres mateixos. El pecat sempre és injustícia i opressió. Si hi ha pecat, hi ha mort.

Jesús, després de mort, no va tornar a la vida biològica: per tant el que li va passar a Jesús després de la seva mort no pot ser objecte de la ciència ni de la història.

Si diem que el seu cos és espiritual (Pau ho diu expressament), estem afirmant que no hi ha cos. Si no és cos, no es pot constatar pels sentits i no hi pot cabre a la història.

Només podem constatar històricament els efectes que va produir en els seus seguidors. Només a través d’aquests efectes podem saber que Jesús segueix viu i està donant vida a la comunitat. Això és el que ens volen dir els textos.

En els textos més antics es parla sempre de (ôphthè) «deixar-se veure», que normalment es tradueix per: «aparèixer».

Per a traduir aquesta paraula, cal tenir en compta que...

· Pau la utilitza quan diu (1 Cor, 15): «Crist es va aparèixer a Cefes i a Jaume,» També diu (1Tim 3,16», que es va «aparèixer» als àngels.

· S’utilitza aquesta mateixa paraula per dir-nos que Moisès i Elies es van «aparèixer» al costat de Jesús.

· I també per a designar que les llengües de foc van «aparèixer» sobre el cap dels apòstols.

· En el discurs d’Esteve, Déu s’«apareix» al nostre pare Abraham.

En els relats posteriors aquesta paraula va agafant sentit de corporeïtat. Es tendeix a la materialització de la presencia. En Mateu es dubta que sigui el Crist; en Lluc i Joan es dubta de que sigui Jesús de Natzaret.

La materialització i el dubte estan relacionats entre sí. Insistir en la corporeïtat del Jesús ressuscitat és caure en la trampa en que també caiem nosaltres. Avui sabem que la verdadera realitat no està en allò sensible sinó en allò espiritual.

En l’evangeli de Lluc, Jesús apareix de forma sobtada, com ho havia fet desapareixent després de partir el pa a Emmaús. Jesús, com en el camí d’Emmaús, es fa present en el camí de la vida, en les Escriptures i en la fracció del pa. En l’evangeli d’avui es fa present enmig de la comunitat reunida.

«Esglaiats i plens de por. No té cap sentit la por. Sabien per les dones que el sepulcre estava buit i Jesús s’havia aparegut a Pere.

Si malgrat tot, seguien tenint por, és que no els resultava fàcil comprendre que la Vida pot vèncer la mort.

«Es pensaven que veien un esperit.» El text vol que preguem consciència del difícil que va ser per a ells reconèixer Jesús. En la narració dels dos d’Emmaús, que van caminar al seu costat alguns kilòmetres i sopen junts sense que el reconeguin. Inclús la Magdalena es va pensar que parlava amb l’hortolà.

«Mireu-me les mans i els peus.» És la prova de que aquest Jesús que ara es deixa veure, és el mateix que van crucificar. Una vegada més s’insisteix en la materialitat del que s’explica. No es tracte de fantasies o il·lusions dels deixebles. Ell no estaven predisposats a creure en la resurrecció.

Això dona autenticitat al que se’ns vol transmetre. Però, a l’empaquetar-lo en una narració correm el perill de quedar-nos en l'embolcall sense arribar al contingut.

«Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit .» Una altre insistència de Lluc és que s’han de complir les Escriptures. Això és important perquè tots els salms que parlen del servent sofrent acaben amb la intervenció de Déu que es posa al seu favor.

Al insistir en que s’han de complir les Escriptures, Lluc ens està dient que tot està controlat per Déu.

«Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres.» Això indica clarament que ara no està amb ells físicament. Jesús està present en mig de la comunitat. Però la seva presència és objecta d’una experiència personal. Ara no és com quan convivia amb ells.

I els encarrega de predicar la bona notícia recolzant-se en les Escriptures. La bona nova és la conversió i el perdó. Les altres dues lectures d’aquest diumenge van en aquesta direcció.


*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas.htm