POR Y CON EL AMOR DE DIOS*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 15,9-17) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

INTRODUCCIÓ

L’evangeli d’avui segueix explicant-nos en que consisteix la pertinença de la vida del cristià a la vinya. Jesús posa de model la seva unió amb el Pare, i concreta el que constitueix l’essència del seu missatge.: L’AMOR, que és a la vegada, la realitat que ens fa més humans.

Jesús els dona les senyals d’identitat que els ha de distingir com a cristians. El nou manament s’oposa a l’antic, a la Llei. Queda establerta la diferència entre las dues aliances. Jesús no mana estimar a Déu, ni estimar-lo a ell, sinó a estimar com ell estima.

No es tracte d’una llei, sinó de donar resposta al que és Déu per a cadascú de nosaltres, i que en Jesús s’ha manifestat de manera contundent. El nostre amor serà «un amor que respon al seu amor.» (Jn 1,16). L’amor que demana Jesús ha de sortir des de dins. Es tracte de manifestar allò que és Déu en el fons del meu ésser, a través les obres.

EXPLICACIÓ

Joan utilitza la paraula àgape en aquest relat. Els primers cristians van utilitzar més de vuit paraules per a designar l’amor, però només àgape expressa l’amor sense cap mena d’interès personal.

A l’utilitzar «agapate» (que us estimeu), està referint-se a l’amor que és Déu, és a dir, al grau més elevat de donació d’un mateix. No està parlant d’un amor d’amistat o de caritat. No és desenvolupant les seves qualitats humanes com el cristià pot complir l’encàrrec de Jesús. Es tracte de desenvolupar una qualitat exclusiva de Déu. Se’ns demana que estimem amb el mateix amor de Déu.

Déu va demostrar el seu amor a Jesús com el do de si mateix. Jesús està en la mateixa dinàmica amb els seus, és a dir, els manifesta el seu amor fins l’extrem. L’amor de Déu és la primera realitat i el fundant.

Joan, a la segona lectura, ens deixa clar que l’amor no consisteix en que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en que ell ens ha estimat.

Però aclarim que Déu no és un ésser que estima, ell és l’amor. L’amor és en Ell la seva essència, no una qualitat com en nosaltres. Jo puc estimar o deixar d’estimar, i segueixo essent jo. Si Déu deixés d’estimar deixaria d’existir.

L’amor a Déu només es manifesta en l’amor als humans. Per això, segons Joan, Jesús s’oblida del primer manament de la Llei: «Estimar a Déu sobre totes les coses.» Per Jesús només n’hi ha un de manament: estimar als altres , però no de qualsevol manera, sinó com Jesús ens ha estimat.

L’amor del que ens parla l’evangeli va més enllà de l’instint o els sentiments. . Per instint o sentiments no podem estimar un terrorista o un violador. El sentiment és instint involuntari i anterior a la intervenció de la nostra voluntat. Per això l’amor va més enllà dels sentiments. I per això, la verdadera prova de foc de l’amor és estimar l’enemic. Si no arribo fins aquest nivell, tots els altres amors són falsos.

L’amor no és sacrifici ni renúncia, sinó elecció joiosa. Això que ens diu l’evangeli no és fàcil d’entendre. Tampoc l’alegria de que ens parla Jesús és un sentiment que s’oblida ràpid. Es tracte més aviat d’un estat de plenitud i benestar permanent, pel fet d’haver trobat el teu ésser verdader i descobrir que aquest ser és immutable i eternament estable. Una vegada que has descobert el teu ésser, desapareix tota classe de pors, inclús la por a la mort. Sense pors, com deia Buda, no hi pot haver sofriment. L’alegria sorgirà espontània i serà el nostre estat natural quan res impedeixi que el nostre ser es desplegui totalment.

Només descobrint allò que ets realment aniràs pel camí segur, sense perdre’t, i estaràs en condicions de viure pels altres sense límits.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com ›…