SEGUIR A JESÚS ES DAR LA VIDA, POR AMOR, DÍA A DÍA*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 12,20-33) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

«Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit.»
Aferrar-se a la pròpia vida és destruir-se, mentre que menysprear la pròpia vida enmig d’aquest ordre, és conservar-se per a una Vida definitiva.
El lloc on està Jesús, és el lloc de la plenitud de l’amor. Ho manifestarà quan arribi la seva «hora». A la creu, lliurant la seva vida , farà present l’Amor total, que és Déu.

CONTEXT
Jesús parla sobre la Vida, que només es pot assolir després d’acceptar la mort. Com el diumenge passat, Jesús fa referència a enlairar-se, però aquesta vegada per atraure a tots cap a ell.
Els «grecs» que volien veure Jesús podien ser simplement estrangers simpatitzants del judaisme. El missatge de Joan és molt clar: Els «jueus» rebutjaven Jesús, els pagans el buscaven.

EXPLICACIÓ
Ha arribat l’hora en que es manifesti la glòria d’aquest Home. Tot l’evangeli de Joan és com una gran lent que es concentre en l’«hora». Per tres vegades en el text es repeteix la paraula «hora»; i en tres altres vegades l’adverbi «ara».
No es tracte d’un temps cronològic, sinó d’un kairós, moment decisiu, manifestat en la mort a la creu. Arribada l’«hora», es manifesta la glòria-amor de Déu i d’«aquest Home». Reflectir què és Déu en el seu lliurament total, serà la major honra del fill.
Tots hi estem cridats a aquesta plenitud humana que es manifesta en l’amor-lliurament. El valor fonamental de l’home no depèn ni de la religió ni de la raça ni de la cultura. Els qui buscaven la salvació en el templa, ara l’han de descobrir en «l’Home»..
«Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit.»  Declaració rotunda i central en el missatge de Jesús. Donar Vida és la missió de Jesús. La Vida només es comunica acceptant la mort. La Vida és fruit de l’amor, però l’egoisme es la closca que impedeix que aquesta vida germini, encara que estigui dintre meu. Estimar és trencar la closca i donar-se desfent-se. La condició és la mort del falç jo, per tal que s’alliberi la verdadera Vida.
Avui sabem que el gra només mor en aparença. Desapareix el que és accidental per ser aliment d’allò essencial. En la llavor hi ha vida, que espera l’oportunitat de desenvolupar-se Aquesta és una dada important per interpretar l’evangeli d’avui. La vida no es perd quan es converteix en aliment de la verdadera Vida. La vida biològica té tot el sentit quan es posa al servei de la Vida espiritual.
Contràriament al que sembla, lliurar la vida no és menysprear-la, sinó portar-la a la plenitud. El missatge de Jesús no comporta el desdeny a la vida, sinó tot el contrari, només quan ens atrevim a viure al màxim, donant ple sentit a la vida, assolim la plenitud a la que estem cridats.
La mort al fals jo, no és el final de la vida biològica, sinó la seva plenitud. Conscient d’això i sense témer la mort, res ni ningú ens pot esclavitzar. L’evangelista té molt clar quin és el sentit de la mort de Jesús, que no coincideix, en absolut, amb el sentit que se li ha donat després.
«Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic.» Serà el meu col·laborador. «Diakonos» (en el text grec) significa servir, però per amor, no com un esclau. Jesús invita a seguir-lo, donant la vida. Seguir Jesús és compartir la mateixa sort. Seguir Jesús és entrar en l’esfera del diví, és deixar-se portar per l’Esperit.
A Joan 15,13, llegim: «Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.» El text grec no parla de «bios» ni de «zoe» sinó d’«psijes» que no significa vida biològica, sinó vida psíquica, és a dir, allò que és específicament humà. L’amor verdader es manifesta quan posis tot el que ets al servei dels altres.
2»»«Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora!» En aquesta escena que els sinòptics situen a Getsemaní, es manifesta ‘l’autèntica humanitat de Jesús. Ens està dient que, el que ens està proposant, no va ser fàcil ni per a ell mateix. Es tracte del signe suprem de matar l’«ego» i deixar-se portar per l’Esperit, sense que això suprimeixi la seva condició d’«home». La seva part sensitiva protesta amb energia. Però està en l’àmbit de la Vida, i això li permet descobrir que es tracte del pas definitiu.
«Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Com el diumenge passat s’identifica la creu i la glorificació, com idea clau per entendre l’evangeli de Joan. Tots ens hem de sentir, no només cridats, sinó empesos cap a la mateixa meta.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com