SALVARSE NO ES EVITAR LA CONDENACIÓN*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 3,14-21) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

Avui es fa imprescindible tenir en compta el context d’aquest evangeli.

El punt de partida del discurs que Joan posa en boca de Jesús, és el diàleg amb Nicodem, que conclou amb aquesta afirmació: «T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit.» (Jn 3,5) El que neix de la carn és carn, el que neix de l’esperit és esperit.

No es tracte d’una nova interpretació, (és el que busca Nicodem), sinó de quelcom completament diferent: s’ha de tornar a néixer.

EXPLICACIÓ

«I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat,» (Jn 3,14) No podem entendre una comparació si no comprenem els dos termes de la mateixa. El que va fer Moisès és recordar al déu egipci (Ranenutet) representat per una serp, als qui havien construït un vedell d’or. Ara és el mateix Déu el que li mana construir la imatge d’un altre déu.

Per entendre la comparació amb la creu, és imprescindible saber que el déu egipci era a la vegada verí i antídot: mort i vida; opressió i salvació. Pel fet de ser crucificat, Jesús representa a la vegada, la mort i la vida, la humiliació i l’exaltació.

Dir «enlairat», va més enllà d’una al·lusió a la figura de la serp. La creu és la manifestació suprema de l’amor i la lleialtat de Déu. És el moment de l’exaltació definitiva de Jesús. En l’home enlairat es manifesta la verdadera Vida. Jesús ha arribat al cim més alt; s’ha identificat amb Déu.

«Perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.» (Jn 3,15). La traducció «eterna» empobreix el significat, al referir-se a la duració i no a la qualitat. Si traduïm per «vida definitiva», incorporem la qualitat de vida pròpia de l’estadi final i definitiu. La conseqüència de «ser enlairat al més alt», és donar plenitud de Vida. L’Esperit que ens comunicarà, serà la verdadera font de Vida per a tots els qui l’accepten.

«Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.» (Jn 3,16)

«Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell.» (Jn 3,17) Enviar (=donar) el Fill. Déu va demostrar el seu amor pel món. Jesús és el do

de Déu a la humanitat. «Donar el Fill.» Aquí no fa referència només a l’encarnació, sinó a la crucifixió..

La salvació està destinada a tots. No només al poble elegit: no a Israel, sinó a totes les nacions. S’han acabat els privilegis. La Vida de l’Esperit s’ofereix a tots. Qui no obtingui aquesta Vida, serà perquè rebutja l’oferta, negant la seva adhesió a Jesús.

No hi ha lloc per la indiferència. Ens adherim o no a Jesús. Naixem de l’esperit o ens quedem en la carn.

Aquesta és una dada important per entendre la manera d’actuar (no actuar) de Déu. La sentència tant, si és negativa com positiva, no depèn de Déu. És conseqüència de la nostra actitud permanent d’adhesió, no adhesió.

Aquest versicle, ben entès, canviaria la nostre manera d’entendre la moral. Déu no jutja els homes després d’examinar les seves accion en funció del compliment de la Llei, per salvar o condemnar.

Joan ens diu que Déu és justícia; però en Ell, la justícia és una realitat permanent. Cada actitud, cada acte humà, ja duu incorporada la justícia.

«Quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum.» (Jn 3,19).

No és la llum la que dona Vida (com a mestre), sinó al revés, és la Vida la que t’il·luminarà. Sense Vida no es pot rebre la llum. La falta de Vida duu en si mateix el rebuig de la llum.

Mantenir una relació amb Déu des de la Llei, des de fora, sense Vida, és mantenir la relació d’injustícia en que estaven els dirigents religiosos. Qui oprimeix la persona humana no pot acceptar la llum. L’adhesió a Jesús, exigeix sortir de la situació d’opressió.

No són les doctrines (llum) les que separen de Déu, sinó les conductes (Vida).

Qui amb la seva manera d’obrar perjudica a la persona, s’oposa a l’amor-vida. Rebutjant la llum, es creu poder continuar fent el mal sense ser descobert.

L’amor no es quelcom teòric. La Vida és anterior a la llum. Apropar-se a la llum, s’ha de fer per amor a la llum, no pas perquè es vegin les obres.

Creure va associat a les bones obres, aquelles que revelen la glòria-amor de Déu

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3...