SOMOS EL TALENTO A DESCUBRIR*

Claus d’interpretació extretes del comentari a l’evangeli (Mt 25,14-30) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

Mateu avui ens parla de ser responsables. Tots hem d’aportar a la comunitat allò que se’ns demana, o sabem que la comunitat necessita, sense defraudar a Déu ni als altres. De forma que se’ns puguin demanar responsabilitats per allò que no fem, o no fem bé.

EXPLICACIÓ
El «talent» era com un bitllet de bank o un pagaré, de gran valor. Equivalia a 26,41 kilos de plata = 6.000 denaris; el salari de 16 anys d’un jornaler. Això és importat a l’hora d’evaluar la realitat espiritual.

Cal tenir present que la norma jurídica establia que si es guardava diner que es tingués en custòdia, envoltat amb un mocador (de cap) i s’enterrava, en cas de pèrdua no n’era responsable civil. Per tant, era la forma més segura de guardar-lo.

Una interpretació errònia d’aquest text seria creure que aconsella produir i acaparar bens materials. D’aquesta interpretació en va néixer el capitalisme.

També seria una equivocació interpretar que els «talents» són com qualitats de la persona.

Què significa tenir talent? En l’ordre de les qualitats estem obligats a desplegar totes les possibilitats, però sempre pensant en el bé de tots i no emprar la major intel·ligència, el major enginy, les majors habilitats o la major preparació, per a acaparar més, deixant sense res als menys capacitats. I, a sobre, donant gràcies a Déu per ser més llestos que els altres.

Els talents s’han de fer fructificar però no tot té la mateixa importància. Els éssers humans tenim alguna cosa essencial i moltes més accidentals. El més important és l’essència que constitueix a l’home com a tal. Aquests és el talent verdader. Tot el que tinc (accidental) no pot ser la preocupació principal. Els talents de que parla l’evangeli, són les realitats que fan que l’home sigui més humà. Ser més humà significa estimar més. I estimar vol dir servir als altres.

La paràbola es refereix a uns talents que són els bens essencials que hem de descobrir. La paràbola del tresor amagat és una pista, si entenem que dintre nostre hi ha un tresor de valor incalculable. I la primera obligació que tenim és descobrir aquesta realitat.

La «bona notícia» seria que tots poséssim aquest tresor al servei de tots. En això consistiria el Regne predicat per Jesús. El relat del diumenge passat, el d’aquest i el del proper diumenge tenen un final pràcticament igual: «Entraran al banquet de boda», «Entre a celebra-ho amb el teu Senyor», «Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne.» Posseir el Regne i Banquet són símbols de plenitud.

*.- Veure oriinal. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html