PARLEM DELS ABUSOS SEXUALS DE CLERGUES I RELIGIOSOS

Per: Jaume Rocabert i Cabruja

Durant els anys que es produïen els escandalosos abusos, els aleshores nens i nenes, que foren l’objecte dels esmentats abusos, ja sigui perquè vivíem sota el regim del nacional catolicisme franquista, ja sigui per por a comentar-ho als pares, o perquè aquests no ens sabien res o perquè també ells tenien por a denunciar-ho, el cas és que els pocs abusos que sortien a la llum, la jerarquia ho silenciava, sense prendre cap mesura ni disciplinària ni molt menys d’expulsar els abusadors del sacerdoci o de la corresponent ordre religiosa a que pertanyien. El modus operandi habitual, fou traslladar als abusadors a un altre destí on seguien abusant i deixant-se portar pel seus instints malèfics.  

Un cop la premsa ha publicat els diferents casos d’abusos comesos per sacerdots i religiosos, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, a diferencia d’algunes de les ordres religioses que obertament s’han manifestat disposades a indemnitzar a les víctimes, ha desqualificat el document presentat pel Defensor del Poble, Angel Gabilondo, i a la manera protocol·lària, ha demanat perdó tardanament, però manifestant –sense argumentar-ho- que l’esmentat Gabilondo menteix i que el número de víctimes és menor del que fa esment el citat document, que quantifica amb 440.000 persones les que haurien patit abusos dins l’Església. 

El periodista Jordi Llisterri, desgrana a Catalunya Religió del passat diumenge 29 d’octubre, la resultant de l’enquesta demoscòpica que sobre aquesta qüestió del abusos es feu a 8.000 ciutadans, del quals un 0,6%, diuen haver estat víctimes d’abusos sexuals per part de capellans i religiosos, que sumant els que diuen que l’abús fou en un entorn religiós, el total seria del 1,13%, la qual cosa ens descriu que l’actual població major de 18 anys, sobre un total de 39,4 milions, dóna la xifra dels 440.000 persones que patiren abusos dins l’estructura eclesiàstica i que uns 200.000, l’haurien comés capellans.

És evident que la quantitat de 440.000 menors (avui majors de 18 anys) que en el seu dia foren objecte d’abusos sexuals, és una xifra que certament horroritza, però que al cardenal Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) l’hagi esgarrifat tant que l’ha volgut reduir, em sembla força penós, doncs ni ell, ni molts menys la resta dels demés bisbes que la composen, en cap moment han parlat d’indemnitzar a les víctimes ni tampoc han fet esment del greu pecat comés pel clero, ni del seu doble pecat d’ocultació i silenciar-lo que, es miri com es miri, és tant o més greu el dels membres de la jerarquia eclesiàstica, justament perquè, molts d’ells, també estigueren directa o indirectament, no només involucrats amb els esmentats abusos, sinó que no feren absolutament res de res fins que el problema els hi ha esclatat a les mans. Però encara pitjor que això, és que els bisbes espanyols pretenien que fossin els tribunals eclesiàstic i no els civils, els que  jutgessin als violadors, malgrat els escandalosos precedents d’haver silenciat les sinistres violacions.

Per definició, qualsevol religiós, sacerdot, bisbe i més encara qualsevol cardenal, haurien de ser exemple de virtut, d’humilitat i, molt especialment, del testimoni quotidià de l’únic mestre i senyor que tenim els cristians i que no és, ni pot ser cap altre que Jesús de Natzaret!

Girona, 3 de novembre del 2023