LA GLORIA ESTÁ EN SERVIR*

Claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Mt 25,1-13) Font: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

Vetllar, estar preparats. Això és el que llegirem en els propers diumenges, últims de l’any litùrgic. Però, preparats no per la mort, sinó per la vida, perquè sempre mantinguem la torxa encesa i siguent llum, tots els instants de la nostra vida, ens pugem salvar amb Crist.

El que dona sentit a la nostra vida no és la mort, sinó al revés. Només aprenent a viure s’aprèn a morir.

No sabem ni el dia ni l’hora, però no morirem desatesos. Jesús va dir: «Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.» (Mt 28,20).

EXPLICACIÓ

El punt d’inflexió de la paràbola està en la falta d’oli per tal que les torxes puguin mantenir-se enceses.

El relat del nuvi que esperen les noies està agafat de la vida quotidiana. En aquell temps, el nuvi anava a buscar la núvia per portar-la a casa seva. Les amigues acompanyaven la núvia i com que la cerimònia es feia quan es ponia el sol, s’havien de portar torxes enceses per il·luminar el camí.

La importància del relat no el té la núvia, ni el nuvi, ni els acompanyants. El que el relat destaca és la llum. La llum és el que determina que les noies entrin o no al banquet. Per això l’oli que portaven les noies prudents esdevé tant important per a mantenir la torxa encesa.

Jesús havia dit: «Jo sóc la llum del món.» I també: «vosaltres sou la llum del món.»

La primera lectura ens pot ajudar a trobar el sentit de la paràbola: «Fàcilment trobaran la saviesa els que l’estimen i la cerquen» (Sab 6,13-16) La verdadera saviesa és trobar la manera de donar sentit a la vida. Donar sentit a la vida és més important que la pròpia vida, és la tasca més específicament humana i no ens ve donada. Hem d’estar alerta i buscar-la: Aquesta és l’advertència de la paràbola. Si estem dormint podem perdre l’oportunitat de descobrir la Saviesa.

Quin és l’oli que mantén encesa la torxa? Jesús va dir: «Aquell que escolta les meves paraules i les posa en pràctica s’assembla a l’home sensat que construeix sobre la roca.» (Mt 7,24-27).

La llum que il·lumina són les obres. L’oli que alimenta la flama, és l’amor. La persona sensata no ho és pel coneixement superior que tingui sinó per la seva actuació.

Les noies sensates no donen olí a les altres, no pas per egoisme: és que no es pot estimar en nom d’una altre persona, o considerar com a pròpia la donació que fa un altre. Per tant, la nostra torxa no pot fer llum amb l’oli d’un altre.

El sentit de tota una vida no es pot improvisar en un instant. Només amb el que hi ha de Déu en mi, descobert, reconegut, desenvolupat, puc considerar que sóc llum.

*.- Veure-ho tot: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html