Apunts de reflexió del comentari a l’evangeli (Mt 17, 1-9) escrit per: Fray Marcos - Fe adulta
Just abans de l’anunci de la passió Mateu escriu aquest relat de la Transfiguració, per explicar la divinitat de Jesús.
Però, s’ha de reconèixer que aquesta manera de presentar Jesús, distorsiona la seva manera senzilla i propera amb que es presenta als deixebles. «Per tant, hem d’entendre que no es tracta de la crònica d’un succés.»
Vuit reflexions al respecta:
1 - El relat està tejxit amb elements simbòlics, de nombroses teofanies narrades en l’AT. Tampoc la veu de Déu és original, ja la trobem en el Baptisme de Jesús. Per tant, quedem-nos «amb el que aquest relats ens vol comunicar.».
2 - «Si els apòstols haguesin tingut aquesta experiència no l’haurien abandonat ni negat.»
«No és plausible proposar-lo com un intent de preparar-los per a soportar l’escàndol de la creu.».
3 – En els quatre evangelis queda clar que els apòstols no s’adonaren del que era Jesús, fins després de la seva mort. És aleshores que van descobrir que ja seva divinitat ja era present quan caminava amb ells pels camins de Palestina.
4 - La glòria i el poder que vam veure el diumenge passat eren temptacions per a Jesús. Ell no va actuar mai des d’aquesta perspectiva, ni va posar a Déu per entremig. I molt menys es va voler posar per sobre dels altres ni buscar la glòria externa.
5 - No podem seguir pensant en un Jesús que manifesta la seva divinitat amagada de forma tant espectacular. El que hi ha de Déu en ell, es manifesta en la seva humanitat al costat de la gent.
6 - L’única glòria de Déu és el seu amor. L’única glòria de l’home és manifestar que en ell hi ha aquest mateix amor. El do total de sí mateix, la mort per amor, és la major glòria de Jesús i la de tot ésser humà.
7 - Jesús va viure constantment transfigurat, però sense manifestacions externes. La seva humanitat i divinitat s'expressava cada vegada que s’apropava a algú per ajudar-lo a ser ell mateix. L’única llum que el transformava a Jesús era la de l’amor, i només amb l’amor als homes es manifestava,aquest amor que il·lumina perquè transparenta l’amor de Déu.
8 – Els relats de teofania que trobem a l’AT, són intents de transmetre experiències d’éssers humans concrets. Són experiències interiors que no es verbalitzen. Sense anar acompanyades de llums i veus.
Aquests aclariments i un anàlisi de la simbologia d’aquest relat, potser ens permetran entendre millor el verdader missatge d’aquest evangeli.
- Va anar acompanyat de tres: L’experiència interior sempre és personal no col·lectiva, per això els tres acompanyants se’ls presenten amb els seus noms propis. Recordem que també Moisès va pujar a la muntanya acompanyat per tres persones concretes.
- La muntanya: És l’àmbit del divi en totes les tradicions religioses. Les muntanyes més altes estan més a prop del cel, i és on hi ha Déu (Sinaí)
- La seva cara es tornà resplendent com el sol:: la llum ha estat sempre un símbol de la glòria de Déu.
- El núvol: simbolitza la presència protectora de Déu. Als israelites els acompanyava un núvol que els protegia del sol del desert.
- Moisès i Elies: Jesús connecta amb tot l’AT. Dialoga amb la Llei i els Profetes.
- La veu: la paraula ha estat sempre l’instrument de l’acció de Déu, el vehicle per on es realitzava la seva voluntat.
- Escolteu-lo!: Aquesta és la clau de volta del tot el relat. Només és a ell a qui s’ha d’escoltar, ni a Moisès ni a Elies.
- La por: La por es fa present a totes les teofanies. La presència del diví ens espanta, ens empetiteix,
L’arrel del missatge de l’evangeli d’avui és una proposta: se’ns presenta a Jesús com la presència de Déu entre els humans. Per això se l’ha d’escoltar només a ell. La seva humanitat duta a la plenitud és la Paraula definitiva.
*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 383-mateo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada