DIOS ES ESPÍRITU *

Apunts de reflexió extrets del comentari a l’evangeli (Jn 4,5-42) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

Els evangelis dels propers diumenges ens encaminen cap a la Pasqua. Són textos en els que Jesús s’identifica amb els tres grans símbols joànics: l’«aigua», la llum» i la «vida»

- L’evangeli de Joan, a diferència dels sinòptics, ho explica tot a través de símbols: de tal manera que es converteix en la teologia més avançada del NT. La qual cosa no vol dir que no vagi succeir el que explica, sinó que possiblement havien passat més d’una vegada. El que fa Joan és una catequesi en tota regla que invita a seguir Jesús com a donador de Vida.

- En aquest evangeli se’ns diu que: la manera de relacionar-se l’home amb Déu ens hauria de fer pensar. Compta en el culte que sovint és més haviat idolatria: El verdader culte a Déu no es dona ni a la muntanya ni al temple de Jerusalem: «A Déu se l’adora en [qualsevol lloc, sempre que es faci] en «esperit i veritat.»

- Jesús està a Samaria, al pou de Jacob. L’únic pou en tota la regió. No cal destacar la importància de l'aiua per la vida. Per això l’aigua com la llum s’han convertit en el símbol de la Vida en l’esperit.

- «Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou.». Jesús s’asseu al pou. No ho fa al temple ni ocupa el lloc de Llei. Aquest «estar assegut» és més que un símbol; passa a ocupar el lloc del pou. «Els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna.»

- La «dona» no té nom, és la representant de la regió de Samaria que va a apagar la seva set al pou, seguint la tradició. Jesús està sol. És l’encontre del Messies amb Samaria, la prostituta, la infidel, com la va definir el profeta Osees.

- «Dona’m aigua.» Jesús pren la iniciativa, té set i demana ajuda a una dona, amb la qual cosa trenca el complex de superioritat que tenien els jueus sobre les dones i els samaritans. Ell es presenta com un ésser humà, sense pretensions de gènere ni de raça. Reconeix que una dona samaritana pot oferir-li allò que per a ell, jueu, és indispensable.

- Com l’aigua necessària per la vida que s’ha d’extreure del fons de la terra, l’aigua de l’Esperit s’ha de treure del fons d’un mateix.