EL MILAGRO DE SER LIBRE*

 Apunts de reflexió extrets del comentari a l’evangeli (Jn 9,1-41) escrit per Fray Marcos – Fe adulta

En aquest capítol de l’evangeli sens presenta Jesús com el Salvador, en el llenguatge simbòlic de la Llum del món.

Tots som cecs fins que acceptem la llum. Es tracta del procés del catecumenat que ens fa passar de les tenebres a la llum, de l'opressió a la llibertat, de no ser res a ser una persona com cal..

Jesús s’ha d’apartar dels fariseus que el volien apedregar per haver dit: «Jo soc la llum del món.» Amb aquesta curació del cec en fa la demostració.

El cec ho és de naixement, no sabia que era la llum i per això no li ho demana. Jesús pren la iniciativa però li deixa la llibertat: el cec s’ha d’anar a rentar a la piscina de Siloè, si vol ser ell mateix. .

Els altres segueixen en la seva ceguesa: fariseus, apòstols, paisans i pares són símbols de la dificultat d’acceptar la llum quan aquesta amenaça il·luminar allò que no volem veure.

- Al barrejar la terra amb la seva saliva i untar-li els ulls amb aquest fang Jesús simbolitza la creació de l’home nou, compost amb la terra-carn i la saliva-Esperit. El fang modelat per l’Esperit, és el projecta de Déu realitzat ja en Jesús, i la possibilitat de que es realitzi en tots els éssers humans.

- Davant del dubta dels que creuen que aquell que ara hi veu sigui el cec d’abans, l’evangelista posa en boca del cec aquella pressió que Jesús repeteix tantes vegades: «Soc jo».

- El cec opta lliurement per la llum. Segueix el camí que li marca Jesús i arriba a la meta indicada. Ell que només era carn descobreix l’Esperit.

- Joan no dona importància a la curació física del miracle. El que destaca com important, destacable, és que l’home cec era captaire (demanava almoina assegut). Estava immòbil, impotent, menystingut pels altres. Aquest és un punt clau de partida per a destacar el punt d’arribada. Jesús li dona mobilitat i independència. El fa ser un home com cal. Per ell descobreix que significa ser lliure. L’Esperit li possibilita desplegar totes les possibilitats de l’»home».

- La doble menció d’untar-ungir i de la piscina-terme (en referència a la pica baptismal), ens mostra que s’està construint aquest relat a partir dels rites de iniciació (baptisme) de la primera comunitat cristiana.

- Una altre qüestió gens menor és que l’acció se situa en dissabte. Amassar fang estava explícitament prohibit per la interpretació farisaica de la Llei. Jesús no té en compta aquesta circumstància a l’hora de fer el bé a l’home.

- La curació és tant evident que parla per si mateixa. Però als fariseus els interessa més indagar sobre la vulneració de la Llei. No s’alegren pel bé que s’ha fet al captaire, i pregunten als pares: si era el seu fill?, si era cec de naixement?, com ha recuperat la vista?. Els pares responen amb por. Són gent sotmesa. La intenció és poder demostrar que tot és falç

- També interroguen al cec, però aquest ja no té por. Ell prescindeix de qüestions teològiques i legalistes, sap que abans era cec i ara veu la llum, I quan els fariseus, verdaders cecs, el fan fora de la sinagoga, s’obre a Jesús, que li pregunta: «Creus en el Fill de l'home?». La seva resposta sincera és: «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu.» L’home ha experimentat l’amor gratuït i alliberador del Déu que està en Jesús, i li diu: «Hi crec, Senyor». I l'adorà

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3...