Algunes idees extretes del comentari a l’evangeli (Lc 2,16-21) escrit per: Enrique Martínez Lozano – Fe adulta
L’evangeli d’avui presenta tres maneres de llegir-lo:
- La consciència
mítica va presentar aquest relat com una història de deus vinguts de fora.
- La
lectura literalista el va convertir en una "anècdota" pastoril.
- La repetició,
cada any de Nadal, n’ha fet una rutina costumista.
Per sortir dels tòpics, cal aprofundir en el relat i veure que a més d’uns
pastors, un pessebre i un recent nascut amb els seus pares, hi ha una dona que
"guarda" un secret, de glòria i lloança a Déu... L’escena no pretén
explicar-nos un fet històric, sinó introduir-nos, senzillament, en un Silenci d’admiració
i agraïment, i reconèixer el Misteri d’una Presència que va més enllà del temps
i no té límit.
La nostra ment dualista, “veu” en Jesús un Déu separat que s’encarna en
un home separat. No comprèn el Misteri d’Unitat que significa allò que en diem “encarnació”.
Una encarnació que no és altre cosa que la proclamació de que la Divinitat travessa
per tot allò que s’expressa i es manifesta.
La tradició cristiana, reconeix que en Jesús es revela aquesta unitat.
Veient-ho així, sabem que els pastors, el pessebre, el recén nascut...
representen tota la realitat.
Reconeguda aquesta realitat només ens queda l’actitud de Maria: acollir
totes les coses, "guardar-les", "meditant-les en el cor". Anar
més enllà dels conceptes i de les paraules, per endinsar-nos en el No-saber i,
d’aquesta manera, descansar –-admirats, esglaiats, agraïts, agermanats-- en el
Misteri i acceptar, com diu la Saviesa, que en formem part.
*.- Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada