Algunes idees extretes del comentari a l’evangeli (Jn 1,29-34) escrit per: Fraya Marcos – Fe adulta
La litúrgia d’avui ens manté en l’ambient
del baptisme de Jesús. L’evangeli destaca el testimoni de Joan sobre Jesús, per
deixar clar qui dels dos és el messies. L’evangelista ens presenta un Baptista
totalment integrat en el pla de salvació de Déu. Ell és el precursor d’aquell
que ha de venir, és a dir: prepara el camí al verdader Mesíes.
Joan Baptiste és el primer testimoni
de Jesús confessant que és: l’anyell de Déu, preexistent, portador de l’Esperit,
Fill de Déu.
Aquí l’evangelista posa en boca
del Batista l’experiència pasqual de setanta anys d’evolució cristològica de la
seva comunitat.
Les dues idees bàsiques que
enstransmet aquest relat, són: «Anyell de Déu» i «pecat del món».
«Anyell de Déu», aquí no té un sentit
apocalíptic. No es tracte d’un anyell victoriós que aniquila-larà definitivament
el mal. Un anyell que derrota a la bèstia.
Tampoc hem d’entendre que es
tracta de l’anyell Servent sofrent d’Isaïes, expiatòri, que paga un rescat per
nosaltres.
En aquest text la metàfora de l’anyell
s’ha d’interpretar en termes d’anyell pasqual, que pel judaisme era el signe de
l’alliberament d’Egipte. Un anyell, que en record de l’alliberament de l’esclavitud
se’l matava per menjar i celebrar aquell esdeveniment tant important en tota la
historia d’Israel: l’Èxode. L’evangelista ens diu que, per Crist, estem alliberats
de toda opresió.
«...que treu el pecat del món». És
una frase que manifesta una cristologia molt elaborada. De cap manera la podia pronunciar
Joan Baptista. Però per a nosaltres és una frase molt interessant, perquè ens pot
dur al descobriment d’allò que els primers
cristians pensaven de Jesús com a salvador.
Hem d’entendre que el concepte de
pecat en l’AT no era el mateix que en el NT. Els profetes arremetien contra el
pecat dels dirigents, que oblidant-se de l’Aliança s’erigien en senyors que
oprimien impunement al poble i l’obligaven a servir-los a ells en comptes de servir a Déu. Els poderosos pecaven i en
feien responsables a tot el poble. Ni en l’AT ni en el NT s’havia desenvolupat
el concepte de pecat individual com ho
fem nosaltres. Avui estem en l’altre extrem del pèndol; no tenim consciència de
pecat, mantenint com mantenim una injustícia colectiva que clama al cel.
Fixem-nos que en aquest text, «pecat»,
està escrit en singular. No fa referència, per tant, als «pecats» individuals,
tal com ho entenem avui. En l’evangeli de Joan, «pecat del món» té un significat
molt precís. Es tracte de l’opressió que les forces del mal causen al ser humà.
És allò que impedeix a l’home desenvolupar-se com a persona. Es tracte de la
injustícia, la humiliació, l’esclavitud en el doble sentit moral i físic. Tots
els altres pecats es redueixen a aquest.
Veure comentari a l’evangeli de Pagola: http://cristiansxxigracia.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada