SERVIR ALS ALTRES I ACCEPTAR LES CONSEQÜÈNCIES

Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 16,21-27)* escrit per Fray Marcos**

 

A l’evangeli del diumenge passat Jesús felicitava a Pere per haver expressat pensaments divins. Ara el renya severament perquè pensa com els homes.

Igual que Pere, els cristians de totes les èpoques, ens hem escandalitzat de la creu, i d’haver estat a les nostres mans, ningú hagués elegit per a Jesús el camí que ell va seguir. En comptes de profeta o de Messies, i molt menys de Fill de Déu, Jesús es presenta com el «servent» que es lliure als altres i així fa present el Déu que és amor.

Per entendre Jesús, s’ha de deixar de pensar com els homes i començar a pensar com Déu.

Acceptar el missatge d’aquest evangeli, vol dir canviar radicalment la imatge que tenim de Déu. El Déu de Jesús no dóna seguretats; l’única seguretat és Ell mateix. 

Els punts forts d’aquest relat, són:

1.- L’anunci de la passió.

La mort de Jesús fou pels primers cristians el punt més impactant de la seva vida. Seguramente que la passió i mort va ser el que va centrar els evangelis i van constituir el relat de la vida de Jesús.

La vida de Jesús corria perill perquè deia i feia allò que era contrari a la doctrina oficial. Estava cantat que el matarien. Fins i tot els seus familiars van intentar impedir-ho, perquè entenien que havia escollit un camí equivocat.

2.- La protesta vehement de Pere i el reny de Jesús.

Pere no pot deixar de pensar com un jueu. Inclús, quan s’adona que van a apressar el Mestre, treu l’espasa, per evitar-ho. Un jueu no podia concebre que els representants de Déu a la terra poguessin dur el Messies a la mort.

Per això Jesús dirigeix a Pere paraules d’una duresa que mai no havia dirigit als fariseus ni als lletrats ni als sacerdots. La protesta de Pere quan Jesús anuncia la seva mort, és la gran temptació per a tot ésser humà, i també ho era per a Jesús. La verdadera temptació no ve de fora, sinó de dins de la persona.

El més difícil no és vèncer-la, sinó descobrir-la. Jesús, desemmascarant a Pere, deixa molt clar que la seva idea de Déu és diferent de l’oficial.

3.- La invitació a seguir Jesús amb totes les conseqüències.

Els evangelis destaquen que el seguiment a Jesús passa per descobrir una nova manera de relacionar-se amb Déu i amb els altres. Identificar-se amb Jesús, en la seva vida espiritual i en el seu lliurament total als altres, sense buscar res per a un mateix, que pugui fer olor de poder o de glòria.

Negar-se a un mateix suposa renunciar a tota ambició personal. L’individualisme i l’egoisme, queden descartats en la manera de ser de Jesús, i de qui el vulgui seguir.

Carregar amb la creu és acceptar l’oposició del món, dels que no pensen com tu. No es tracta de "la creu que Déu ens envia", ni de la que ens proporciona la vida, sinó de la que ens carreguen altres persones –bé siguin amics o enemics— pel fet de ser fidels a l’evangeli.

La creu serà una conseqüència inevitable de la fidelitat.

Tot ésser humà ha d’aspirar a ser més; inclús a ser com Déu. Però ha de trobar el camí que el porti a la seva verdadera plenitud.

El que Jesús exigeix als seus seguidors, és que vagin pel camí de l’amor, és a dir, pel camí del servei als altres, encara que aquest camí els impliqui sofriment i fins i tot la mort.

Aquí rau l’essència del missatge cristià. No es tracta de renunciar a res sinó d’elegir en cada moment el millor per a un mateix. Si interpreto el missatge evangèlic com a renúncia, és que no he entès res de res.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html