Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 15, 21-28)* escrit per Fray Marcos**
Avui les lectures
tracten de la salvació universal de Déu.
L primera comunitat
cristiano-jueva va haver d’afrontar el tema, important, d’acceptar o no els gentils
(=pagans). Molts cristians jueus pretenien que la nova comunitat havia de
mantenir la circumcisió i la fidelitat a la llei. Les discussions van durar al
voltant d’un segle.
Però avui el tema
important és la fe. Jesús diu a la cananea que li demanava amb insistència el
guariment de la seva filla: «Dona, és gran la
teva fe!». La fe. El diumenge passat Jesús deia a Pere: «Home de poca fe». Entre
una resposta i l’altre hi ha una gran diferència. Mateo vol deixar clar que la
fe-confiança és més important que la pertinença a un poble o religió.
Aquest relat, a més,
pretén trencar amb l’esquema: jueu=creient i estranger=pagà.
Per altra banda es
tracta d’un relat magistral que insisteix en l’actitud oberta que han de
mantenir els cristians, i en la necessitat de que els pagans tinguin unes
disposicions adequades de reconeixement i
humilitat.
L’evangelista es
proposa aclarir el tema difícil d’obrir-se als pagans. Vol deixar clar que si
una persona té fe en Jesús, no se li ha de impedir la seva pertinença a la comunitat
encara que sigui «pagana».
La al·lusió de Jesús
als gossos es molt dura. Encara avui, en moltes cultures, els gossos són
considerats impurs.
La dona s’acull al
gos domèstic, de companyia. Jesús fa gal·la de la seva educació i fuig dels
prejudicis del poble jueu, que en considerar-se poble elegit tracta els altres
com a gossos heretges. Jesús, com a bon jueu, tenia motius suficients per no
fer cas a la cananea; peró estava disposat a aprendre inclús d’una dona que
amés era pagana.
En l’AT hi ha moments
que ens indiquen que Déu està disposat a acceptar a tot aquell que el busca
sincerament.
No hi ha dubta de que
Jesús participava de la mentalitat general del seu poble, que avui qualificaríem
de racista, però que, en temps de Moisès, era l’única manera de defensar-se com
a poble.
A Jesús la petició de
la cananea li va fer veure que només es pot estar amb Déu si s’està amb l’home.
Jesús es pren seriosament
la proposta de la cananea; no com els deixebles que la volen apartar.
La resposta de Jesús
és tallant: «únicament m’han enviat a les ovelles perdudes de la casa
d’Israel». Però el diàleg per autèntic dóna el seu fruit. Jesús aprèn i la
cananea també. Es produeix el miracle del canvi d’actitud en els dos.
Aquest relat destaca
la capacitat de reacció de Jesús. Inicialment té una actitud de rebuig, però
descobreix el que en aquella dona hi havia d’autèntica creient. Jesús descobreix
que aquesta dona, aparentment aliena a l’entorn de Jesús, té més confiança en ell
que els més íntims que el segueixen des de fa temps.
Una petició autèntica duu en si mateixa la
disponibilitat per a posar tot el que sigui possible de la seva part per a
superar la dificultat. Aquesta és la clau de tot el relat. En descobrir aquesta
actitud per part de la dona, permet que Jesús li pugui dir que la seva filla està curada.
Selecció i redacció: Salvador Sol
*.-
Veure evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
**.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Discrepància comentari evangeli Jesús-cananea
ResponEliminaDiscrepo d’alguns punts del comentari publicat sobre el text de l’evangeli del diumenge passat.
Expresso els meus dubtes sobre que Jesús vagi contestar “realment” les respostes que se li atribueixen. Cap de les dues és comprensible, ni tan sols acceptable.
No és que negui la “possibilitat” que en un primer moment es vagi equivocar i, davant l’actitud de la dona, rectifiqués. És possible, però estic molt més convençut que qui “s’equivoca” és l’evangelista. És a dir: la comunitat que l’evangelista representa, i de la qual expressa el sentir.
La idea de “Israel primer” i la idea dels “gossos” són molt probablement idees primigènies de cristians jueus, els quals, al final, acceptarien que els gentils “també” han de ser acceptats. I la redacció del text representaria una possible escena-discussió dins la comunitat.
Considero, amb un enorme gruix de possibilitats, que Jesús no va pas dir les dues frases, sinó que, amb elles, l’evangelista va reproduir un tipus de discussió que potser havia observat amb freqüència.
Antoni Ferret