Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 14,22-33)* escrit per Fray Marcos**
L’evangeli
d’avui segueix el relat de la primera lectura. Elies i Pere reben una lliçó magistral.
Els dos s’havien creat un Déu a la seva imatge i semblança. I descobreixen que
Déu no té cabuda en els conceptes humans, i sempre és més del que puguem pensar
d’Ell.
Es tracta d’una narració que també trobem en els
evangelis de Marc i de Joan. En els tres relats, Jesús camina sobre les aigües.
I Mateu i Marc destaquen que els deixebles, en veure’l, van cridar d’esglai. I Jesús els diu: «Coratge! Sóc jo. No tingueu por!.
La presència
de Jesús els duu la calma.
Algunes interpretacions dels exegetes, ens diuen que situar Jesús anant
a pregar tot sol a la muntanya, equival a elevar-lo en la divinitat. Jesús,
després d’un dia de molta activitat, s’eleva en l’àmbit del diví, que li
correspon.
Aquest relat té una certa similitut amb aquell de l’AT, que ens diu que Moisès,
en pujar sol --la segona vegada--, al Sinaí. El comentarista destaca que la
gent només pensa en menjar, referint-se a la parábola dels pans i dels peixos
del diumenge anterior. I, els apòstols, en ser protagonistes de la situació de
gana de la gent que ha seguit Jesús tot aquell dia. Però Jesús no es deixa
temptar, i puja sol a muntanya a pregar.
En els evanmgelis descobrim que Jesús necesita de l’oració per a descubrir-se
a si mateix, adonar-se dels que hi ha de Déu en ell mateix i poder-lo viure.
Jesús ha rebutjat la glòria humana (fragment anterior de l’evangeli); no
ha volgut que el proclamesin rei. Puja a la muntanya. Abaix, al nivell del mar,
els deixebles esperen trobar seguretats. I el que troben són aigúes turbulents,
signe de les forces del mal.
En dir que Jesúus camina per sobre d’aquestes aigües, s’està dient que
està per sobre del mal, i es reconeix la seva divinitat –- anticipant-se a l’experiència
pasqual--, perquè l’AT, assenyala que només Déu pot caminar sobre el llom de l’oceà.
En el relat hi ha una barca sacsejada per les onades. És el símbol de la
nova comunitat, quan aquesta s’allunya de Jesús. Això queda prou calra en el paral·lel
de Joan. Els apòstols decideixen embarcar-se sense esperar Jesús. Però aquests
no els abandona i els surt a l’encontre. L’esglai que senten en veure’l és la
manifestació més humana en trobar-se en una teofanía.
Mateu posa en boca de Jesús aquest: «Coratge! Sóc jo», al·ludint a la
seva condició divina, seguint el que està escrit de Moisés, davant de l’esbarzer,
quan sent la veu que li diu: «sóc el que sóc». Per tant, no heu de tenir por.
Selecció i redacció: Salvador Sol
*.- https://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca
**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada