QUÈ DIU LA TEVA VIDA DE MI?

 Selecció del comentari a l'evangeli (Mt 16,13-19)* escrit per Fray Marcos**

 

Dos temes ens proposen avui les lectures: Qui és Jesús, per la gent i pels apòstols, i quina és l’estructura de poder en les comunitats de fe naixents.

És significatiu que Jesús vulgui diferenciar l'opinió que es tenia d’ell. La gent l’entenia des de la perspectiva de l'AT: Un gran profeta. No s'adonaven de la novetat que aportava.

Tampoc va ser fàcils pels deixebles veure l'autèntic messianisme de Jesús. Cal tenir en compta que la resposta de Pere es va escriure després de la Pasqua. Pere, que era jueu, no podia haver dit que Jesús era el Fill de Déu. En l’evangeli paral·lel de Marc, Pere diu concisament: tu ets el Messies. I en el de Lluc: el Messies de Déu.

Els jueus, el més que podien dir d’un ésser humà és que era l'Ungit, és a dir Messies. Van ser els grecs (i també altres cultures) els que podien dir d'una persona que era fill de Déu.

En l’AT, quan es parla de fill de Déu, és per expressar una especial proximitat a Déu. Es deia fill de Déu a un rei ungit, als àngels i fins i tot al poble jueu en el seu conjunt.

Per altra banda, Jesús no podia dir a Pere, «sobre aquesta pedra edificaré la meva Església»; perquè Jesús no va voler fundar una Església. Ell era jueu i no volia crear una religió diferent. El que va voler fer, amb la seva predicació, va ser purificar la religió jueva i fer-la compatible amb la voluntat del Déu autèntic.

Tampoc els primers seguidors de Jesús van voler apartar-se del judaisme. Van ser les autoritats jueves, i els fariseus, que els van rebutjar, considerant-los heretges.

Les primeres comunitats no van tenir fàcil dir, qui és Jesús?. Per unes era el salvador futur i definitiu; la parusia seria la plenitud de la seva obra. Altres comunitats es van fixar més en el seu aspecte de taumaturg: la força de Déu que es manifestava en les obres meravelloses que va realitzar. Altres comunitats es van fixar més en ell com a Mestre, missatger de la Saviesa, comunicador de la ciència que pot portar l'home a la veritable salvació. I, encara altres, es van fixar en ell com el crucificat ressuscitat. Definició que va donar peu a les anomenades cristologies pasquals, i que són les que ens han arribat a nosaltres a través del NT.

La qüestió de les claus també necessita un aclariment. El primer de tot, és que en els textos paral·lels de Marc i Lluc, no es parla d’aquesta promesa a Pere, ni de la seva confessió, com s’ha dit, de «Fill de Déu viu». Ambdues afirmacions són exclusives de Mateu. Probablement anaven dirigides a la seva comunitat, de cara a resoldre algun problema de fe i d’ordre interns.

Jesús tampoc podia haver parlat d’església perquè aquest terme prové del greg (ekklesian) i es va incorporar per definri el caràcter d’assemblees que tenien les primeres comunitats cristiano-hel·lenistes, I en quan al tema de les claus, cal tenir present, que dintre de dos diumenges llegirem, també de Mateu, el següent fragment dirigit als deixebles: «Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel» (Mt 18,18).

No s'entén molt bé, doncs, que en dos llocs tan propers d'el mateix evangeli doni el poder de lligar i deslligar a Pere i a la comunitat. Si posem atenció al context, veurem que els dos textos no es contradiuen, sinó que es complementen. L'última paraula sobre els assumptes importants la té sempre la comunitat, que no s’ha d’acomodar al que digui una sola persona. És aquesta la que ha de saber expressar la voluntat de la comunitat.

Tornant a la pregunta de Jesús, tenim un problema; no valen respostes amb fórmules tancades. La resposta a la pregunta ha de ser pràctica, no teòrica. La meva vida és la que ha de dir el que Jesús (el Crist) és per a mi.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html