En aquest comentari, l’autor incorpora uns versicles anteriors
als que llegim aquest diumenge (14 i 15) per fer palès que «el Fill de l’home
ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna» (Jn
3,15).
Jesús ha arribat al més alt; s’ha identificat amb Déu.
Llegium a l’evangeli; «Déu estima tant el món...» (Jn 3,16), que
va dirigir el seu amor no només als cristians, sinó a tots els homes i dones
d’aquest món. Jesús (el seu Fill únic) és el do de Déu a la
humanitat. Haver «donat el Fill» fa referència a que Dèu estava en ell en l’encarnació
i també en la crucifixió.
Déu va demostrar el seu
amor al món, enviant-li «el seu Fill [...] per salvar-lo gràcies a ell» (cf. Jn
3,17) Joan obre l’objectiu i on els sinòptics parlen d’Israel, ell indica que
la salvació va destinada a tothom. Déu no concedeix privilegis. Qui no
aconsegueixi la Vida, serà perquè ha rebutjat l’oferta d’adherir-se a Jesús.
El que s’adhereix a
Jesús no està subjecta a sentència, però el que s’hi nega, es fa la setencia
ell mateix. No hi ha lloc per la indiferència: el que no torna a néixer de
l’Esperit, es manté en la carn. (cf. Jn 3,5-6)
Aquesta és una dada importantíssima per entendre la manera
d’actuar (no actuar) de Déu. Les sentències negatives o positives no són un
acte extern de Déu, sinó el resultat d’una actitud permanent d’adhesió.
Així, tot acte humà duu implícit la seva pròpia justícia.
El fragment de
l’evangeli que es llegeix aquest diumenge acaba aquí. Però l’autor del
comentari afegeix els versicles 19,20 i 21 del mateix capitol, per a poder
explorar el que en diu «practiques de lleialtat», que són bones per l’home i la
dona.
Mantenir una relació amb Déu des de la Llei, des de fora d’un
mateix, sense Vida, és mantenir la relació d’injustícia en que estan instal·lats
molts dirigents religiosos.
Joan en el pròleg del seu evangeli diu:«En ell (Jesús)
hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes» (Jn 1,4). Fray Marcos
relaciona les doctrines amb la llum per dir que no són les que
separen de Déu; el que separa de Déu són les conductes contràries a la Vida..
Aquell home o dona que amb la seva manera d’actuar fa mal a un
altre home o dona, s’oposa a l’amor-vida que ve de Déu i va viure Jesús..
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada