Avui
l’evangeli ens parla del cos i de la sang de Jesús. Es tracta de la celebració eucarística,
una de les tradicions més antigues, i del que és més difícil de comprendre i
d'explicar.
Algunes consideracions.
L’eucaristia
és un sagrament, no un acte de magia. No podem pensar que en la
consagració es produeixi un miracle. Quan al Concili de Trento va establir que
en l’eucaristia es produïa una trans substanciació, cal advertir que no es
referien a una transformació del pa i el vi en cos i sang, sinó que es tractava
de conceptes metafísics.
L’eucaristia
ha d’anar unida a la comunió. Són accions complementàries. Una eucaristia sense
comunió o una comunió sense eucaristia, deixarien el sagrament incomplert.
L’evangelista
Joan parla del pa de vida en concepte d’«aliment», que ens ajuda a creure i a
seguir Jesús.
En
l'antropologia jueva, l'ésser humà era una sola unitat. No estava format per ànima
i cos (que és un concepte grec). L’home-cos, per ells, era l'ésser humà
com a subjecte de relacions amb els altres. Quan Jesús diu: «això és el
meu cos», està dient: això sóc jo, això és la meva persona, sóc aquí per
deixar-me menjar.
La
sang pels jueus era la vida. Quan Jesús diu: «això és la meva sang,
vessada» s’està referint a la seva vida que s’està esgotant en benefici de
tots.
L'eucaristia
és un fet comunitari. És el sagrament de l’amor. I no i pot haver amor en
absència de l’altre. Només la comunitat pot fer present el lliurament que va
fer Jesús de la seva persona, en l'últim sopar.
El
pa i el vi signifiquen Jesús com a do de si mateix; de la seva vida en plenitud,
identificat amb el Pare. Fer meva aquesta forma de vida és el que significa cpmbregar.
En
les paraules: «Feu això», Jesús no es refereix a un acte de culta, sinó al fet
de partir-se i donar-se als altres, com ell ha fet.
Els
signes eucarístics són el pa «partit» i la sang «vessada». Partir-se pels
altres és fer present a Déu que és do infinit i universal. I vessar la sang és
donar la vida. Els jueus tenien temor a apropiar-se de la vida (de la sang)
d'un altre, Però fer el memorial de Jesús, és viure la mateixa vida que ell va
viure.
La
nostra vida només serà cristiana si es vessa, si es consumeix, en benefici dels
altres.
L’eucaristia
és un sagrament. I un sagrament, és el signe (d’una realitat que entra pels
sentits); una realitat transcendent que no podem veure, ni sentir ni
tocar. Però la fem present per mitjà del signe.
En
el sagrament de l’eucaristia es concentra tot el missatge de Jesús.
Selecció
i redacció: Salvador Sol
*.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
*.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada