Veure evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
Lluc en diu que aquesta paràbola anava dirigida als deixebles però també l’estaven escoltant els fariseus, amants del diner.
Tinguem present que a les primeres comunitats cristianes només
hi havia pobres. No va ser fins el s.II que s’hi van anar incorporant persones
importants de la societat. Per això el llenguatge sobre la riquesa encara era
poc matisat; Jesús parlava a la gent senzilla.
Es fan moltes elucubracions sobre el comportament de
l’administrador, però fixem-nos bé en l’advertiment que els fa Jesús: «Per tant, si no heu
merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us
confiarà els béns veritables?» (Lc 16,11) .
La paràbola no s’explica només des de l’enriquiment injust, sinó
de la riquesa convertida en ídol.
Parlar de la riquesa en termes evangèlics no és gens fàcil,
perquè es pot caure fàcilment en una demagògia barata. Avui hem de dir que
cadascú ha de meditar i trobar la forma d’actuar per tal d’aconseguir el
benefici màxim dels bens materials sense deixar de ser una persona justa.
Sovint servim al dinar en comptes de servir a Déu malgrat que l’anomenem
Senyor; no ens adonem que qui ens «mana» de debò és el diner.
Els evangelis han modificat la tradició bíblica, que valorava la
riquesa com un do de Déu. Amb tot, els profetes ja denunciaven la riquesa aconseguida
injustament. Els evangelis, contràriament a l’A.T. consideren la riquesa contraria
al Regne.
L’administrador de la paràbola només tractava d’aconseguir
avantatges materials, i Jesús ens recomana que busquem la manera d’aconseguir,
amb astúcia si cal, avantatges espirituals, fins i tot sacrificant, si fos el
cas, seguretats materials. La paràbola ens invita a ser savis per tal de treure
profit de tot, inclús de les riqueses, si aquestes ens han de servir per aconseguir
el que realment val la pena.
«Els fills d’aquest món són més astuts que els fills de la llum».
Aquesta frase defineix el sentit de la paràbola. Jesús no ens invita a imitar
la injustícia que comet l’administrador, sinó a utilitzar l’astúcia i actuar
amb rapidesa. Així com l’administrador va saber treure profit material de la
situació, a nosaltres se’ns demana saber aprofitar-se de tot el que ens ompli espiritualment.
«No podem servir a Déu i al diner». Però una cosa no s’oposa a l’altre.
Del que es tracta és d’establir prioritats, i tenir present que tot allò que potencia
el meu egoisme va en sentit contrari a la proposta de Jesús.
Potser tenim una dificultat afegida a l’hora de interpretar el missatge
de Jesús: confondre la legalitat amb la justícia. Entendre que allò que és
legal és just per sí mateix. O que només pot ser injust la manera d’aconseguir
el diner i oblidar que la injustícia també pot estar en la manera de gastar-lo.
El que ens diu l’evangeli pot ser una obvietat. La nostra vida només
té una «última finalitat». Tots el altres objectius han d’anar orientats a
aquesta finalitat última.
Tots els bens materials, junts o separats, tenen poc valor. El que
verdaderament té valor és l’ús que en fem. Allò que va orientat al benestar de l’«home»
ha de tenir, sempre, prioritat.
Selecció i redacció: Salvador sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada