Jesús
acull els marginats: publicans i pecadors. Per això, segons Lluc, els fariseus i
lletrats (aferrats a la Llei) el critique. D’aquí ve que Jesús els expliqués això
que avui llegim de l’evangeli de Lluc.
Els fariseus
buscaven apropar-se a Déu mitjançant el compliment dels preceptes de la Llei. Però
els evangelis ens diuen que és Déu qui busca apropar-se a nosaltres.
L’evangeli
d’aquest diumenge ens diu que els «pecadors» s’apropaven a Jesús per escultar-lo.
Els fariseus
i lletrats (que es creien ser els «bons») també s’apropaven a Jesús, però ho
feien per espiar-lo i condemnar-lo. No podien entendre que un que parlava en
nom de Déu es pogués barrejar amb els «impurs».
Però el
Déu de Jesús està radicalment en contra del «puritanisme» dels fariseus. Tota
religió que neix o predica aquesta concepció (farisàica) de Déu està equivocada.
El
Déu de Jesús no està només amb els que compleixen ritualment la Llei. El Déu de
Jesús s’identifica, està a dins, de cadascuna de les seves criatures fent que
participin de tots els seus atributs. De forma que tot ho hem d’esperar d’ell, i
només espera de nosaltres que li siguem incondicionals i ens estimem els uns
als altres.
Les dues
paràboles d’aquest evangeli van en aquesta direcció. Per una banda ens inviten
a confiar en Déu. I per l’altre, canvien radicalment la idea que tenim del pecador
i del just. Si ens fixem en el començament de l’evangeli d’avui, ja veiem com
Lluc fa una clara distinció entre publicans i pecadors per una banda, i
fariseus i lletrats per l’altre.
I és
fàcil constatar que al cap de vint segles encara tenim la idea del Déu que
castiga, oposada a la de Jesús, que predica que és Déu qui ens busca, perquè
ens estima.
Déu no
és un ser allunyat, sinó que està incrustat en cada una de les persones, i que
només a través d’elles, ens és permès de descobrir-lo.
Déu no ens
estima perquè som bons. Ben al contrari. Si som bons és perquè hem descobert el
que hi ha de Déu (que és Amor) en nosaltres.
Algú pot
pensar que per la misericòrdia de Déu, ja està salvat, i no li fer-se’n
mereixedor. Si Déu m’estima, tant si soc bo com dolent (solem dir), i està
sempre al meu costat, no mereix la pena fer cap esforç. Però arribar a aquesta
conclusió indica que no hem entès res de l’evangeli. És una reflexió contraria
a la predicació de Jesús.
Entenguem-ho
bé. La misericòrdia de Déu només ens arriba si l’acceptem i la practiquem amb
els altres. Aquesta és la conversió que Déu espera de nosaltres.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada