Els sants són aquells que en la seva vida terrena van estimar a tothom; persones amb noms i cognoms, que algú coneix i que,malgrat no estar a cap dels altars de cap de les esglésies ni ermites, que no han estat canonitzats, ni falta que els fa, perquè han estat acollits pel Pare del cel i ja formen part de la seva eternitat. Sants, són aquells que han fet la voluntat de Déu, esforçant-se per seguir les recomanacions que Pau va dirigir als romans: «No us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament, sense ambicions, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit» (Rm 12,3). Tots els cristians són membres «del cos de Crist» perquè «hem estat batejats en un sol esperit per a formar un sol cos» (cf 1 Co 12.12). També aquells que ja han arribat a la plenitud de la vida formen part d’aquest Cos místic.
És pel baptisme que hem rebut els dons de la Gràcia «que ens configura al Crist» (Lumen Gentium. «Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell». I, «si nosaltres hem estat units per aquesta mort semblant a la seva, també nosaltres emprendrem una nova vida» (Rm 6, 4-5) Per això, els catòlics creiem que tots aquells que ens han ensenyant amb la seva paraula i ens han donat exemple d’humanitat i ens han estimat desinteressadament, avui reben el nostre reconeixement celebrant la seva glòria i donant-ne gràcies a Déu per haver estat receptors del seu testimoni de vida. Això és el que significa la festivitat de Tots Sants
Tots estem cridats a ser sants. «Tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos» (1Co 12,13). En el document esmentat del Concili vaticà II, hi ha l’explicació següent: «En les diverses formes i obligacions de la vida, cultiven la mateixa santedat els qui, conduïts per l’Esperit de Déu, segueixen Crist a fi de participar en la Seva glòria. I cadascú segons els seus dons i encàrrecs, ha d’avançar constantment pel camí de la fe viva, que desperta l’esperança i actua en la caritat».
Aquest sants, que aquí a la terra només ho són per aquells que els han conegut en vida, són els que mencionem quan diem: «crec [...] en la comunió dels sants» al final del Credo que gaudeixen de la Expressió formulada en el símbol dels apòstols, que hom hauria de traduir més pròpiament per comunió en les coses santes i que vol subratllar el sentit universal de la participació en la vida de Déu
Aquest concepte teològic explicitat en e Credo dels apòstols uneix en comunió els sants del cel amb els de la terra. Comunió que és «participació d’allò que és comú» (IEC) I, allò que hi ha en comú en la «realitat» d’alguns que ja han arribat a destí, i la «fe» dels altres que encara peregrinen, és: «la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn i la vida perdurable».
És gràcies a l’Esperit que es «crea i urgeix l’amor entre els fidels» (LG). Els fidels que formen un sol cos amb el Crist. (cf 1 Co 12,12)
Per a Leonardo Boff, la vida no acaba a la terra. Perquè: «Quan tothom hagi aconseguit la seva fita, quan la història hagi passat i el punt alfa coincideixi amb el punt omega, llavors es produirà la gran revelació del designi de Déu i el de tota la creació». Serà el moment de «La comunió de tots amb el tot». Quan: «Allò que era latent es fa patent. I allò que era amagat queda revelat». (L. Boff. Vida més enllà de la mort. Ed. Claret, p119)
És pel baptisme que hem rebut els dons de la Gràcia «que ens configura al Crist» (Lumen Gentium. «Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell». I, «si nosaltres hem estat units per aquesta mort semblant a la seva, també nosaltres emprendrem una nova vida» (Rm 6, 4-5) Per això, els catòlics creiem que tots aquells que ens han ensenyant amb la seva paraula i ens han donat exemple d’humanitat i ens han estimat desinteressadament, avui reben el nostre reconeixement celebrant la seva glòria i donant-ne gràcies a Déu per haver estat receptors del seu testimoni de vida. Això és el que significa la festivitat de Tots Sants
Tots estem cridats a ser sants. «Tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos» (1Co 12,13). En el document esmentat del Concili vaticà II, hi ha l’explicació següent: «En les diverses formes i obligacions de la vida, cultiven la mateixa santedat els qui, conduïts per l’Esperit de Déu, segueixen Crist a fi de participar en la Seva glòria. I cadascú segons els seus dons i encàrrecs, ha d’avançar constantment pel camí de la fe viva, que desperta l’esperança i actua en la caritat».
Aquest sants, que aquí a la terra només ho són per aquells que els han conegut en vida, són els que mencionem quan diem: «crec [...] en la comunió dels sants» al final del Credo que gaudeixen de la Expressió formulada en el símbol dels apòstols, que hom hauria de traduir més pròpiament per comunió en les coses santes i que vol subratllar el sentit universal de la participació en la vida de Déu
Aquest concepte teològic explicitat en e Credo dels apòstols uneix en comunió els sants del cel amb els de la terra. Comunió que és «participació d’allò que és comú» (IEC) I, allò que hi ha en comú en la «realitat» d’alguns que ja han arribat a destí, i la «fe» dels altres que encara peregrinen, és: «la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn i la vida perdurable».
És gràcies a l’Esperit que es «crea i urgeix l’amor entre els fidels» (LG). Els fidels que formen un sol cos amb el Crist. (cf 1 Co 12,12)
Per a Leonardo Boff, la vida no acaba a la terra. Perquè: «Quan tothom hagi aconseguit la seva fita, quan la història hagi passat i el punt alfa coincideixi amb el punt omega, llavors es produirà la gran revelació del designi de Déu i el de tota la creació». Serà el moment de «La comunió de tots amb el tot». Quan: «Allò que era latent es fa patent. I allò que era amagat queda revelat». (L. Boff. Vida més enllà de la mort. Ed. Claret, p119)
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada