Els actuals desplaçats no són immigrants qualsevol, són refugiats que reclamen asil polític. Segons la Convenció de 28 de juliol de 1951, un refugiat és una persona foragitada del seu país, per motius de persecució, desastres naturals o guerres. Gent que ha perdut la seguretat a la que té dret i busca aixopluc a un altre part del planeta. Aquest és el cas dels sirians que demanen ajuda a la Unió Europea, perquè les forces militars del seu propi país bombardegen les seves ciutats.
El corrupta Baixar al-Àssad (president de la República des de l’any 2000, musulmà alauita i oftalmòleg de professió) per mantenir-se en el poder, ha declarat la guerra a la meitat dels seus conciutadans sense importar-li massa els milers de morts que duu a l’esquena.
Davant de la passivitat del govern espanyol que no ha complert el compromís d’acollir 16.000 d’aquests refugiats, la Generalitat ha instruït l’acollida de 4.500. refugiats, en carta adreçada directament al Comissari Europeu d’Immigracions. La qual cosa ha indignat a la vicepresidenta del govern central, que com el gos de l’hortolà, ni fa ni deixa fer. Però Dolors Bassa, Consellera de Treball, Afers socials i Família ha dit clarament que els que fugen de la guerra mereixen un tracta humanitari digui el que digui el govern de Madrid. Segons aquesta consellera, Catalunya pot acollir fins a 5.000 persones (que significaria el 0,06% de la població) i a més, l’Estatut d’Autonomia permet polítiques autonòmiques en qüestions d’acolliment a immigrants i refugiats.
La solució que ara els vint-i-vuit mandataris europeus s’han tret de la màniga és enviar-los tots a Turquia. La gent que tenen amuntegada, passant fred i gana en campaments sense la més mínima infraestructura (les tendes que veiem en les imatges són les que s’han dut ells mateixos, i els entrepans que els ajuden a pal·liar la gana són proporcionats per les ONG que actuen en els camps) ara seran lliurats a un país on els drets civils són conculcats, Segons el que han manifestat membres de la CCAR (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat), l’UE i Turquia han acordat traslladar a aquesta país els refugiats que fan nosa a Europa a canvi de 3.000 milions d’euros. Un contracte vergonyant que només es pot qualificar de tràfic de persones. A canvi de diners, la UE vol buidar de immigrants i refugiats les illes de l’Egeu, que són les principals portes d’entrada a Grècia. Sembla, segons que expliquen cooperants d’ONG que ja han començat els trasllats, i que es fan amb autocars d’ACNUR (agència de l’ONU pels refugiats) havent retirar prèviament els identificatius, per tapar-se la vergonya d’estar col·laborant en aquest dramàtic tràfic de persones.
Diguem-ho una vegada més: l’acolliment per part de Turquia es fa a canvi de diners; una suma de dinars impressionant, que, tenint en compte la poca democràcia d’aquell règim, és previsible que vagin a parar a butxaques poc escrupoloses i els refugiats siguin emmagatzemats a camps sense les més mínimes condicions higièniques, ni un tracte mínimament suportables. Això sembla ser el futur que els espera a aquesta gent que han fet milers de kilòmetres i han sobreviscut al mar, buscant la manera de refer les seves vides a països del Nord, treballant en condicions d’igualtat amb els autòctons.
De res han servit les paraules de pau del papa Francesc que des del 2013 s’adreça freqüentment als polítics perquè s’ocupin dels problemes de Síria, de l’Orient Mitjà i del món, demanant: «Perdó, diàleg i reconciliació».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada