ÉS EL DÉU DE LA MISERICÒRDIA, EL DÉU EN QUI CREIEM?

«És possible conèixer Déu només amb les forces de la raó natural?». «Qui és Déu per a mi?» Són preguntes que formulava el cardenal Carlo M. Martini (Documents d’Església, p. 916), i que d’alguna manera formen part del qüestionari que interpel·la a homes i dones que volen viure de forma conseqüent la seva fe. Les preguntes són incisives, perquè, preguntar-se en abstracte: qui es Déu?, pot tenir respostes elusives, pietoses o de negació. Cal convenir, d’entrada, que, «Si Déu fos adequadament expressable, ja no seria Déu!» (González Faus, Carta a un amic agnòstic). Però, malgrat que Déu no es pugui conèixer per les forces de la raó, que no sigui expressable, hi ha d’haver una «causa» que expliqui el sentit ètic de la vida. Deia Dostoieski: «Si Déu no existeix, tot és permès», i el món fora un caos.

Ara bé, la pregunta més incisiva que formulava el cardenal és la que ens interpel·la personalment. «Qui és Déu per a mi?». Que equival a preguntar-se, una vegada es reconeix la seva existència, ¿quin és el Déu en qui creiem?  

Parlar de Déu és una tasca agosarada, perquè –com deia Martini- d’«Ell no en sabem gairebé res». Però això no evita que, per a una part molt importants dels homes i dones d’aquest món –incloent-hi molts dels que es professen cristians-,  sigui el responsable de no evitar les desgràcies, personals i col·lectives. Ratzinger, teòleg i papa, fent-se ressò d’aquesta culpabilització generalitzada, en visitar el camp d’extermini d’Auschwitz, va pronunciar aquelles paraules inquietants: «On era Déu?» Aquesta pregunta la va traslladar l’Antoni Bassas a Raimon Panikkar (Els matins amb Raimon Panikkar. Ed. Proa, p.255) i el comentari teològic d’aquest teòleg i filòsof, va ser: «Aquest Déu no existeix!». Pel savi de Tavertet «El món no està sota el domini d’un  Déu monoteista que calla, que és amo del bé i del mal, que és Omnipotent, paraula que, d’altre banda i com deia ja sant Jeroni és una traducció falsa» (Llibre citat). Aquest Déu fóra un constructe humà fet a la mesura de les necessitats humanes, com el definia Freud.

Parlar de Déu equival a mantenir en diàleg dos conceptes oposats, contradictoris, si només tenim en compta la raó.  Pensar en Déu és trobar-se davant d’una «Realitat sagrada inaccessible, en un Ésser profundament distant» (Martini), «Un Déu agressiu [...] que sembla que és del tot absent en els interminables esdeveniments dolorosos del nostre món» (valentí Fàbrega, El Pregó, nº 510). Però des de la fe, puntualitza Martini, tenim «la certesa que aquest Ésser és proper a nosaltres, ens estima, ens cerca, ens vol, s’adreça a nosaltres amb amor compassiu i perdonant». Però, el mateix cardenal reconeix que: «Mantenir alhora aquestes dues (maneres de concebre Déu) sembla una mica impossible, com d’altra banda mantenir alhora la justícia rigorosa i la misericòrdia infinita de Déu».  

En el Déu de Jesús també s’hi pot veure aquesta dualitat. El Déu de l’univers (del poder): «que fa sortir el sol [...] i fa ploure» (Mt 5,45). I el de la misericòrdia (a través del mateix Jesús): «Avui seràs amb mi al paradís» (Lc 23, 43). Una misericòrdia que s’estén a tots aquells que Mateu contempla en les Benaurances: els pobres, els que ploren, els humils, els que tenen fam, els compassius, els nets de cor, els que treballen per la pau, els perseguits... (Mt 5,3-11). Però que Lluc, tanmateix, hi oposa quatre malaurances: «Ai de vosaltres, els rics; ja heu rebut el vostre consol! Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu! Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!» (Lc 6,24-26).

En la carta de Jaume, «servent de Déu i de Jesucrist», se’ns diu: que el Déu del Nou Testament, de la bondat i la justícia. no es planteja en termes de pensament sinó de vivències: «en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells que no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos podran riure’s del judici» (Jm 2,13)

Salvador Sol