QRTQDÒXIA ENFRONT DE LA TEOLOGIA CRÍTICA

Jesús de Natzaret. Des de la Entrada a Jerusalem fins a la Resurrecció.  Ratzinger-Benet XVI

Jesús tot just fa peu en la història, segons el nou llibre de Benet XVI. La cristologia papal és la imposició del pensament únic sobre el pluralisme

Escrit de: Juan José Tamayo, 19/03/2011

Traducció al català; Jaume Rocabert

El papa amb el seu segon volum de la cristologia de Jesús de Natzaret. “Des de la Entrada a Jerusalem fins a la Resurrecció”, ens torna a fixar els contorns de la recta doctrina. El llibre  acaba d'aparèixer amb un desplegament publicitari espectacular, precedit de la filtració, per part del Vaticà, del capítol que exonera al poble jueu en la mort de Jesús, tesi que no té res de nova. És veritat que no es tracta d'una declaració magisterial de caràcter dogmàtic, sinó d'un assaig teològic, però porta la marca papal a la mateixa portada on apareix el doble nom: Joseph Ratzinger Benet XVI. La imatge que ofereix en el llibre és la un Jesús pensat i viscut des de la fe de l'Església i despolititzat. Un Jesús que passa per la terra com per brases sense implicar-se en la vida social del seu poble, que no constitueix cap perill per a l'Imperi Romà, que anuncia un regne de Déu basat en la "veritat que està en el intel·lecte de Déu" i que tot just fa peu en la història. Un Jesús que separa amb nitidesa religió i política i, on la mort no és conseqüència del conflicte amb el poder, sinó autodonació vicària per a la reconciliació de la humanitat amb Déu. Benet XVI es distancia així de l'exegesi liberal i desconfia dels mètodes històric-crítics, com ja va fer en el primer volum publicat el 2007. Arriba a dir que "el 'Jesús històric', com apareix en el corrent principal de l'exegesi crítica ..., és massa insignificant en el seu contingut com per exercir una gran eficàcia històrica" ​​(pàgina 9). Però, al mateix temps, i des d'una no confessada ingenuïtat hermenèutica, diu intentar "arribar a la certesa de la figura realment històrica de Jesús", missió impossible, com ja demostrà Albert Schweitzer a principis del segle passat. La cristologia papal silencia els resultats de les investigacions de la sociologia, l'arqueologia, l'antropologia cultural i la història social sobre el Jesús històric i el cristianisme primitiu. Desqualifica les aportacions de les teologies polítiques i de la revolució. Desconeix algunes de les més importants i influents cristologies de la segona meitat del segle XX, escrites per col·legues seus com Edward Schillebeeckx, Karl Rahner i Hans Küng. Silencia les reflexions de la teologia de l'alliberament sobre la praxi històrica de Jesús sota la guia de l'opció pels pobres. Passa per alt l'hermenèutica de gènere de la teologia feminista i es manté dins de la cristologia patriarcal. Les referències bibliogràfiques es circumscriuen en bona mesura a autors alemanys, però molt selectivament, amb exclusió dels creadors de la teologia política i de l'esperança, Johann Baptist Metz i Jürgen Moltmann respectivament i de exegetes com Willi Marxsen i Gerd Lüdemann.

 

Els llibres de Ratzinger-Benet XVI, constitueixen avui el nou cànon eclesiàstic a què atenir-se a l’hora de fer teologia, mentre són condemnades algunes de les cristologies més rellevants pensades en l’horitzó de l’alliberament, del pluralisme religiós i de les investigacions sobre el Jesús històric, com, entre altres, Jesucrist alliberador i La fe en Jesucrist, de Ion Sobrino, Jesús, símbol de Déu, de Roger Haight, Cap a una teologia cristiana del pluralisme religiós, de Jacques Dupuis, i Jesús. Aproximació històrica, de José Antonio Pagola. És la imposició del pensament únic sobre el pluralisme, del dogma sobre el símbol, de l'ortodòxia sobre la ortopraxi i, en fi, de l'Església sobre Jesús de Natzaret. En aquestes condicions no és possible fer teologia crítica dins de l'Església-institució. ¡El cristianisme a l'inrevés!