SÓLO EN "SER" ESTÁ LA FUENTE DE LA VERDADERA FELICIDAD*

Alguunes claus per interpretar l’evangeli (Lc 6,20-26), extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

CONTEXT

L’escena té lloc en un replà de la muntanya. Jesús hi arriba després de pregar i d’haver elegir els deixebles. El discurs de Jesús va dirigit a ells, i a la gent que s’ha congregat per escoltar-lo. Avui hem d’entendre que va dirigit a nosaltres.


EXPLICACIÓ

Potser sigui el text més comentat de tot l’evangeli, però també és el més difícil d’entendre, perquè capgira la nostra escala de valors. ¿Poden ser feliços els el pobres, els qui ploren, els qui passen gana, els oprimit, els menystinguts...?

La primera dificultat per entendre el missatge és que, el que ens vol transmetre va més enllà de la nostra intel·ligència i del sentit comú.

La segona és la seva formulació: Déu encara es presenta com un ser mític, que actua fora de la història. Un Déu que «després» donarà consol i farà justícia. «Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!» (Lc 6,21), té un sentit escatològic? Vol dir que hem d’esperar al final dels temps perquè Déu sacii els qui ara passen gana? Si ho entenem des de l’esperança de que un dia canviaran les coses, podem caure en la trampa de donar per bona la situació actual i esperar que Déu, al final, ho arregli.

La tercera dificultat és que, quan parlem dels pobres els qui mai hem passat gana, ni hem vessat llàgrimes d’indignació, i veiem que els pobres es reuneixen per pensar i posar en pràctica l’evangeli, i neix la teologia de l’alliberament, els titllem de marxistes i les instàncies oficials la qualifiquen de nefasta.

En l’evangeli de Mateu (Mt 5,1-12) s’ expressa millor el sentit dels conceptes. On Lluc diu pobres, Mateu diu: pobres en l’esperit. Quan Lluc diu: fam. Mateu diu: fam i set de justícia, etc.

Es tracte de dos accents de la mateixa idea. Tanmateix, una i altre manera de dir-ho pot ser mal interpretada. Malament si donem per suposat que el pobre és feliç pel fet de ser-ho: Hi ha milions de persones que passen gana i no són felices.

També malament si entenem que el ric en té prou en tenir un esperit de pobresa, sense que això l’obligui a canviar la seva forma consumista de vida.

Compta. Es proclama feliç al pobra, no a la pobresa. El pobra pot ser feliç perquè ell no és la causa del patiment d’un altre, i perquè malgrat tot, pot seguir creient en la humanitat.

Quan Lluc afegeix; «Ai de vosaltres, els rics.» (Lc 6,24), deixa ben clar que no hi hauria pobres sinó hi haguessin rics; si tothom pogués menjar adequadament, i si fos el cas, tots passéssim les mateixes necessitats.

Els profetes, principalment Amós, Isaïes, Miquees..., criticaven la situació del poble d’Israel de forma despietada, perquè: els poderosos s’enriquien a costa dels més pobres (aniwin).

Les Benaurances no són un sí de Déu a la pobresa ni al sofriment, són un no rotund a les situacions d’injustícia.


*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.

 REMA MAR ADENTRO*

Resum de idees per entendre més acuradament l’evangeli (Lc 5,1-11), extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

 

INTRODUCCIÓ

Les tres lectures d’avui ens parlen d’experiències de indignitat, quan tenim el diví proper, i descobrim que els protagonistes ho són, per la seva proximitat de Déu.

· Isaïes descobreix que és un home de llavis impurs, però quan és tocat pel foc, se sent capacitat per portar a terme la missió. «Sóc aquí, envie’m.»
· Pau, que es considera un avort, reconeix que ha treballat més que els altres, «però no per mi, sinó per la gràcia que Déu ha vessat en mi.».
· Pere es reconeix «pecador» i demana a Jesús que s’allunyi d’ell, però deixant-ho tot, el segueix.

En els tres casos es tracta de proclamar la paraula de Déu. Una paraula que té força per ella mateixa, independentment de la indignitat dels qui la proclamen.

CONTEXT

Després de la lectura del diumenge passat, han succeït alguns episodis que no hem llegit:

- la primera predicació a la sinagoga de Cafarnaüm,
- la curació d’un endimoniat,
- la curació de la sogra de Pere i altres malalts que li han portat.

Avui saltem al comencem del capítol 5 amb un episodi múltiple:

- la multitud que s’aplega al voltant de Jesús per escoltar la paraula de Déu;
- l’ensenyança des de la barca;
- la invitació a tornar al mar;
- la pesca inesperada;
- la confessió de la indignitat de Pere;
- la crida als deixebles;
- el seguiment immediat.

 

EXPLICACIÓ

Aquest relat de Lluc té molt a veure amb el que narra Joan en el capítol 21, després de la resurrecció. Allà és Pere el que va a pescar en la seva barca. També es parla d’una nit de pesca infructuosa. Jesús els hi mana, amb tota falta de lògica, que tirin les xarxes a aquesta hora del matí. El resultat és el mateix, molta pesca. I també la precipitada resposta de Pere d’anar a Jesús.

El simbolisme d’aquesta narració entronca bé en un ambient pasqual. Pere anomena a Jesús «Senyor», un títol que li van assignar els primers cristians. Quan es van escriure aquests evangelis, la «barca» ja era símbol de l’Església que camina enmig d’un món hostil. Un cop desaparegut Jesús, són els cristians els encarregats de predicar com ho feia ell. La paraula de Déu ara arriba a tothom a través de l’Església.

«Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res.» (Lc 5,5-BCI) La pesca abundant ve precedida d’un fracàs total. Això té un sentit teològic molt profund. L’actuació dels humans, pel seu compta i risc porta al fracàs. L’èxit ve quan s’actua en nom de Jesús.

Però compta, «en nom de Jesús» vol dir actuar d’acord amb la seva manera de pensar, actuar i dir, que és molt diferent que posar-lo com un afegit al final de les nostres oracions.

«Tira llac endins i caleu les xarxes.» (Lc 5,4) «Calar» (=baixar, aprofundir) té el simbolisme de que, només des del fons es pot treure el més profund dels humans. Tot el que busquem endebades al voltant nostre, ja ho tenim dins nostre. Només exigeix renunciar al més adherit al nostre ego.

«Però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.» (Lc 5.5) . Que Pere confii en la paraula de Jesús, que contra tota lògica li diu que torni a calar les xarxes, té molta importància. Les tasques importants s’han de fer sempre fiant-se d’un altre. Ens hem de deixar conduir per a la Vida.

El mar era el símbol de les forces del mal. «Pescar homes» era una dita popular que significava treure a un d’un perill greu. Això no vol dir pescar o caçar algú per la causa de Crist. Aquí vol dir ajudar als altres a sortir de la influència del mal. Però només pot ajudar a un altre a sortir de la influència del mal, i ajudar-lo a que es trobi, aquell que s’ha trobat verdaderament a sí mateix.

Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.

LA PRIMERA OPOSICIÓN QUE SUFRE JESÚS VIENE DE SU PUEBLO*

Resum de idees extretes del comentari a l’evangeli (Lc 4,21-30) escrit per Fray Marcos – Fe adulta.

 

CONTEXT

El diumenge passat vam llegir que Jesús arriba a la sinagoga del seu poble i llegeix un tros del profeta Isaïes; però quan arriba a «l’any de gràcia del Senyor», deixa de llegir el que segueix: «i el dia de la venjança del nostre Déu.». Aquesta omissió és la clau per entendre tot el que passa a continuació. Els oients coneixien el text perfectament i es mostren disconformes amb la mutilació que ha fet Jesús.

Els jueus d’aquell temps, el que esperaven de Déu era la salvació del poble jueu, a costa de tots els altres. Però el que proposa Jesús és una alliberament per a tothom. Això era inacceptable per un jueu.

 

EXPLICACIÓ

Hem llegit: «Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien.» (Lc 4,22). Però hi ha una traducció alternativa:

- El verb grec (martyreo) = donar testimoni, en la versió oficial s’ha traduït per «tothom l’aprovava.» Però quan la construcció és amb datiu, significa ·testimoniar a la contra.».
- A més a més, (thaumazo) = «Meravellar-se» també significa estranyar-se, és a dir, una admiració negativa.

Aleshores la traducció seria: «tots es declaraven en contra, estranyats del discurs sobre la gràcia (per a tots) que sortia de la seva boca.».

Així si que té sentit la resposta de Jesús, que d’altre manera, sembla que és ell el qui els provoca, amb una resposta agressiva.

Suprimir l’última frase del text d’Elies queda més justificada, amb l’explicació d’avui. Rectifica aquest text d’Elies, però es recolza en el mateix Elies i Eliseu, per explicar com actua Déu en relció amb els no jueus.

La viuda de Sarepta i Naamán el siri van ser atesos per Elies i Eliseu, respectivament, perquè van confiar en ells, tot i no formar part del poble elegit.

L’evangelista destaca que aquesta explicació de Jesús, provoca la ira dels seus veïns perquè se senten agredits quan els posa de manifest la seva ceguesa.

Mateu i Marc no relaten la menció que Jesús fa dels dos profetes. En Lluc veiem l’esforç que van fer els primers cristians per presentar Jesús com continuador de l’AT, introduint en els fets de Jesús una referència a les Escriptures.

«No és el fill de Josep, aquest?» La gent del poble rebutja les pretensions de Jesús amb l’únic argument de que no és més que un d’ells, de sobres conegut..

Aquí sembla que l’evangelista planteja la grandesa de Jesús, que, malgrat ser un de tants, va ser capaç de descobrir allò que Déu esperava d’ell. No és un extraterrestre, sinó un ésser humà que treu del fons de si mateix allò que Déu ha posat en tots nosaltres. .

La primera oposició que pateix Jesús en aquest evangeli, no ve dels summes sacerdots ni dels escribes o fariseus, sinó del poble senzill.

Els del seu poble no poden acceptar un messianisme per a tothom. Ells esperaven un Messies poderós que els havia de lliurar de l’opressió dels romans i a solucionar tots els problemes materials. Si Jesús es presenta com aquest alliberador, ells havien de ser els primers beneficiaris d’aquest poder. En adonar-se que no havia estat així, s’abraonen contra ell amb tota l’ànima. L’odi és sempre conseqüència d’un amor desitjat, però impossible.

Jesús torna a tirar ma de l’AT per a demostrar que els profetes ja havien manifestat aquesta actitud de Déu a favor dels estrangers en problemes. Vol dir que el seu missatge no va en contra ni és aliè a les Escriptures i que les pretensions dels del seu poble són una mala interpretació de les mateixes.

*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.