ROCA O PLAYA ANTE LA 0LA*

 

Punts de reflexió extrets del comentari de l’evangeli (Mt 5, 38-48) escrit per: Fray Marcos

Llegint l’evangeli de Mateu d’avui, un es queda sense alè. Jesús ens demana coses difícils de complir:

- No t’enfrontis a qui t'agradeix. Estima al teu enemic, prega per ell. I, sigueu perfectes, perquè el vostre Pare del cel és perfecta.

Se’ns ha posat el llistó tant amunt que els cristians hem passat per sota. Tal vegada tenia raó Nietzsche quan deia que «Només hi ha hagut un cristià, i aquest va morir a la creu.»

- Sabeu que s’ha dit: «ull per ull i dent per dent.» --que encara que avui ens sembli una barbaritat, en el seu moment, significava: no fer més mal del que s’ha rebut, superant l’instint de venjança--. Però jo us dic: no t’enfrontis amb qui et molesta, a qui et pegui a la galta dreta mostra-li l’altre.

La civilització occidental ens ha posat la justícia com a substitut de l’ull per ull... Tenim assumia, per racional, la frase: «qui la fa la paga», i això ens impedeix entendre el que significa ser cristià.

Jesús no ens diu que no lluitem contra les injustícies. Contra les injustícies s’ha de lluitar sempre, amb totes les forces. Tenim tot el dret a defensar-nos personalment, però sobretot de defensar als altres, contra tota classe d’injustícies.

Però el que ens demana l’evangeli és que ens defensem sense fer mal a l’injust, a qui ens ha agredit, sense violència.

- Heu sentit dir: «estima al proïsme i odia al teu enemic», però jo us dic: «Estima als teus enemics.» Els jueus consideraven que el proïsme era la gent del seu poble, de la seva raça, de la seva família. L’«enemic» era sempre l’estranger, que atemptava real o potencialment contra la seguretat del poble.

L’amor a l’enemic, encara avui, és una assignatura pendent. El camí per seguir el que diu Jesús és llarg i ple de dificultats. Però cal que el seguim. Cal que prenguem consciència del que ens uneix als altres, de que tots som una sola cosa, i que en el fons, l’amor a l’enemic no és altre cosa que una manifestació del verdader amor; un amor que evitem quan ens supera l’instint de conservació.

Aclarim que l’amor no és instint, i que l’enemic és el que agredeix, no el que és agredit i no reacció amb violenta. Altrament es converteix en enemic, incapaç d’estimar a qui l’ha agredit. Si l’ona va contra la roca, aquesta la rebutja amb amb fermesa, però els dos es fan mal. Però si l’ona va contra la platja, aquesta desfà el seu potencial d’agressivitat i l’ona recula. Cal tenir en compta un detall: la roca i la sorra estan fets dels mateix material, l’únic que canvia és la forma de comportar-se.

En contra del que se'ns ha dit, Déu no estima exclusivament als bons, sinó que Ell estima infinitament a tothom. Semblantment l’amor que tinc pels altres no pot estar originat ni condicionat pel que és l’altre, sinó pel que jo soc.

- Estimant tothom sereu fills del vostre Pare, tal com s’entenia ser fill en temps de Jesús. El fill era aquell que es comportava com el pare, el que era capaç d’imitar-lo en tot. De tal manera que veient el fill se sabia qui era el pare. I per tant, si Déu és la perfecció, això ens ha de fer pensar que també nosaltres hem de ser perfectes.

Només prenent el Déu que estima com a referència, podrem comprendre l’amor a l’enemic.

* Veure-ho tot: https://www.feadulta.com › 383-mateo