LA TENTACIÓN DE UTILIZAR A DIOS*

 

Apunts de reflexió del comentari a l’evangeli (Mt 4, 1-11) escrit per: Fray Marcos

- «Jesús és el Messies, el Fill de Déu, perquè venç les temptacions.» A diferència del mite d’Adam i Eva, l’evangelista avui «ens fa descobrir el valor de l’esforç per superar la força d’atracció del plaer sensible i la temptació de posar la ment al servei de la biologia.»

El plaer és una mena de trampa que ens fa creure que és un bé per a nosaltres. El temptador fa creure a Adam i Eva que si mengen el fruit prohibit seran com déus. També intenta que Jesús segueixi les seves indicacions per a satisfer les seves necessitats corporals i de seguretat, i aconseguir poder. Però Jesús es manté fidel a la seva missió, «amb la tasca que se li ha encarregat. La "prova" de com desenvoluparà el seu messianisme.»

- «En Jesús es manifesten: un Déu que no es dejxa manipular, i un home que no ha de manipular a Déu --ni ha ningú--, i ha de deixar que ningú el manipuli. Només així assolirà la seva verdadera plenitud humana.»

- «Les temptacions de Jesús no són altre cosa que els entrebancs» que va haver d’anar superant en el seu dia a dia. «No el va temptar cap dimoni. El van temptar els que estaven al seu voltant, fossin amics o enemics.» La vida és lluita, «qui no se n’hagi assabentat té assegurat el fracàs.» Es tracte de descobrir i decidir-se entre «el bé autèntic i el bé enganyós, que en el fons és el mal.»

- El poder i les seguretats, vingudes de part de Déu podrien haver donat eficàcia al messianisme però no haguessin sigut un exemple de llibertat per a nosaltres. «La salvació ha d’arribar a l’home des de dins d’ell mateix.» Doncs que «les temptacions són inherents a l’home», no ens fan falta enemics. El pitjor enemic som nosaltres mateixos. Quan en refiem de l’ego, aquests mateix és l’inductor del mal.,

- El fracàs en la lluita contra el pecat es fonamenta amb l’enteniment, en discernir en «allò que és bó per a mi.» En el ben entès que aquests «per a mi» fa referència al meu jo verdader, no al jo egoista i individualista.

No podem esperar que Déu ens tregui les castanyes del foc. «Som nosaltres els que hem d’assolir la plenitud humana. El camí a seguir l’hem de descobrir nosaltres»

Per això som intel·ligents. Però encara ens queden restes d’animalitat biològica en els nostres gens. «La nostra "temptació" és quedar-nos en el que és biològic, renunciant a les possibilitats que se’ns ofereixen per esdevenir éssers plenament humans.»

«Avui els cants de sirena de les nostres temptacions es poden resumir en dues paraules: hedonisme i poder.» Ens deixem seduir per allò que la majoria considera que és bo, «L’esforç per assolir una verdadera humanitat segueix essent una actitud minoritària.»

- «La majoria dels mortals en tenim prou en viure el més còmodament possible.» Ens domina la «temptació d’utilitzar la religió com una manipulació de Déu.» Pretenem que sigui Ell qui ens solucioni els problemes vitals. «La cerca de les solucions fàcils, la confiança en el miracle, són proves evidents d’aquesta manipulació.»

- En el poder, per més sagrat que sigui, no es manifesta Déu, sinó el diable. Déu es manifesta en el servei, en el lliurament als altres.»

- Jesús a la creu significa el no-poder. Adam i Eva van pretendre ser ells qui discriminessin el bé del mal, el que és bo del que és dolent. És la temptació que hem heretat els humans. «Jesús repeteix per tres vegades "està escrit/heu sentit dir", reconeixent que no depèn d’ell el que és bo o és dolent.» «L’home no ha de pretendre ser absolut, ha de reconèixer i acceptar la seva dependència i des d’aquesta dependència, desplegar totes les seves possibilitats de ser.».

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 383-mateo