Comentar a l’evangeli (Mt 4,1-11)), escrit per: J.A.Pagola
Evangeli.-
tEn aquell temps, l'Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: "L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu"».
Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix; l'Escriptura diu: "Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li contesta: «També diu l'Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu"».
Després el diable se l'enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t'ho donaré si et prosternes i m'adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te'n d'aquí, Satanàs! L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol"».
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.
Comentari.-
Tota
persona que no vulgui viure alienada ha de mantenir-se lúcida i
vigilant davant dels possibles errors que pot cometre a la vida.
Una
de les aportacions més vàlides de Jesús és poder oferir a qui el
coneix i segueix la possibilitat de ser cada dia més humà. En Jesús
podem escoltar el crit d’alerta davant dels greus errors en què
podem caure al llarg de la vida.
El
primer error és fer de la satisfacció de les necessitats materials
l’objectiu absolut de la nostra vida; pensar que la felicitat
última de l’ésser humà es troba en la possessió i el gaudiment
dels béns.
Segons Jesús, aquesta satisfacció de les
necessitats materials, tot i ser molt important, no és suficient.
L’home es va fent humà quan aprèn a escoltar la Paraula del Pare,
que crida a viure com a germà. Aleshores descobreix que ser humà és
compartir, i no posseir; donar, i no acaparar; crear vida, i no
explotar el germà.
El
segon error consisteix a cercar el poder, l’èxit o el triomf
personal, per sobre de tot i a qualsevol preu. Fins i tot sent
infidel a la pròpia missió i caient esclau de les idolatries més
ridícules.
Segons Jesús, la persona encerta no quan busca el
seu propi prestigi i poder, en la competència i la rivalitat amb els
altres, sinó quan és capaç de viure al servei generós i
desinteressat als germans.
El
tercer error consisteix a intentar resoldre el problema últim de la
vida, sense riscos, lluites ni esforços, utilitzant interessadament
Déu de manera màgica i egoista.
Segons Jesús, entendre així
la religió és destruir-la. La fe veritable no condueix a la
passivitat, l’evasió i l’absentisme davant dels problemes. Al
contrari, qui ha entès una mica què és ser fidel a un Déu, Pare
de tots, s’arrisca cada dia més en la lluita per aconseguir un món
més digne i just per a tothom.
José
Antonio Pagola
Traductor:
Francesc Bragulat
Comentari al comentari.-
Comentari al comentari.-
L’homilia ens proposa per a la nostra reflexió una seria d’actituds i errors comuns entre la majoria per culpa de la poderosa propaganda consumista que ens ha despersonalitzat la nostra fe i costums del passat. El que ens proposa Jesús, és ser capaços de viure al servei generós i desinteressat als germans.
Aquesta nova homilia d’aquest proper diumenge, manté la sintonia total amb el missatge de Jesús, un missatge que masses vegades o es distorsiona interessadament o l’obvien aquells que, malauradament, són seguidors no del missatge de Jesús sinó d’interessos alien al cristianisme, malgrat el seu alt càrrec eclesiàstic.
L’homilia en el seu primer paràgraf, deixa clar que: Una de les aportacions més vàlides de Jesús és poder oferir a qui el coneix i segueix la possibilitat de ser cada dia més humà. En Jesús podem escoltar el crit d’alerta davant dels greus errors en què podem caure al llarg de la vida. L’homilia centra en tres el seu alliçonament dels nostre errors: El primer error és fer de la satisfacció de les necessitats materials l’objectiu absolut de la nostra vida.
Segons Jesús, aquesta satisfacció de les necessitats materials, tot i ser molt important, no és suficient. L’home es va fent humà quan aprèn a escoltar la Paraula del Pare, que crida a viure com a germà. Aleshores descobreix que ser humà és compartir, i no posseir; donar, i no acaparar; crear vida, i no explotar el germà.
El segon error consisteix a cercar el poder, l’èxit o el triomf personal, per sobre de tot i a qualsevol preu. Segons Jesús, la persona encerta no quan busca el seu propi prestigi i poder, en la competència i la rivalitat amb els altres, sinó quan és capaç de viure al servei generós i desinteressat als germans.
El tercer error consisteix a intentar resoldre el problema últim de la vida, sense riscos, lluites ni esforços, utilitzant interessadament Déu.
Segons Jesús, entendre així la religió és destruir-la. La fe veritable no condueix a la passivitat, l’evasió i l’absentisme davant dels problemes. Al contrari, qui ha entès una mica què és ser fidel a un Déu, Pare de tots, s’arrisca cada dia més en la lluita per aconseguir un món més digne i just per a tothom.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Vet aquí un aclariment clar i català dels tres grans errors que massa sovint el humans en general i les nostra generacions actuals, en particular, ens deixem temptar amb el conseqüent abandó de la fe en Jesús i de tots aquells principis morals i ètics que comporta ser cristià. És cert, dissortadament, que el testimoniatge que ens arriba d’alguns, teòricament pastors de l’Església, no és el més edificant ni exemplar. Nosaltres, malgrat tot, hem de sobreposar-nos a tot i viure intensament la fe en Jesús de
Natzaret. Així i tot, hem de reivindicar una neteja i purificació dins l’alta jerarquia, car malgrat els 58 anys de l’acabament del Concili Vaticà II, torna a ser urgent obrir portes i finestres per purificar de nou la putrefacció que el poder comporta en masses alts càrrecs vaticans i no vaticans.
L’homilia conclou amb un missatge ben entenedor: Jesús ens diu que per sobre del bé personal cal ser capaç de viure al servei generós i desinteressat dels germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada