En aquest fragment de l’evangeli de Marc se’ns presenta Jesús utilitzant el gènere escatològic per anunciar el final, i el judici: Quan es veurà «el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat» (Mc 13,26). Aplicar a Jesús el nom de «el Fill de l’Home» no és per destacar la seva humanitat, sinó que, d’acord amb la profecia de Daniel, té un sentit contrari. Apunta més o menys al «Messies». És a dir: «l’home especialíssim, missatger de Déu.»
Ens trobem, doncs, en
una espècie d’epíleg de la predicació de Jesús. En ser rebutjat definitivament
pels sacerdots i doctors, Jesús proclama la seva veritat:
Ell és el jutge, la norma: optar per ell és encertar.
En aquest fragment d’evangeli, ens
cal diferenciar els tres «discursos escatològics» subjacents:
- la destrucció de Jerusalem i del Temple,
- el final dels temps,
- la conducta del cristià.
En primer lloc,
per a un jueu que creu que el Temple és el centre de la presència de Déu a la
terra, la seva destrucció pot representar el final. Però no és el que pensa
Jesús. Per a ell, ha passat el temps en que el Temple, la Circumcisió, el
dissabte, els sacrificis... tenien (si és que la tenien) importància religiosa.
Jesús anuncia que aquest no és el final, sinó el temps d’anunciar l’evangeli a
tot el món. Afirmacions com aquestes, són les que fan que els caps religiosos
d’Israel decideixen matar-lo.
En segon lloc, es parla del final
dels temps, amb imatges ingènues, apocalíptiques, que reflecteixen concepcions
cosmològiques molt primitives. Però sense concretar el com i el quan. Això, «ni
el Fill ho sap, sinó tant sols el Pare.» (Mc 13,32).
En tercer lloc, tot el que s’ha dit
anteriorment, serveix de pròleg al verdader missatge: vivim de cara a un futur que
està venint necessàriament: la vida de l’ésser humà no s’explica sense mirar cap
a aquest futur. Res de la vida cristiana, ni res de Jesús, té sentit sinó és contempla
com un tot.
El futur ve a nosaltres de manera
inexorable. I el missatge ens diu que tots els valors es fonamenten amb el
final, amb el judici. Un judici que significa que al final de tot resplendirà
la Veritat. Mentre anem de camí estem subjectes a l’error, a aparences, a enganys.
Però al final triomfarà la veritat, que és Déu, anunciada per la seva Paraula,
que és Jesús.
Al final tots els humans ens
trobarem amb la revelació definitiva del bé i el mal, l’encert o l’error. I
l’encert és Jesús, la Paraula de Déu. Per això el jutge serà Crist.
*- *.-
Extracte (no sotmès a l’aprovació de l’autor) del comentari a l’evangeli (Mc 13,24-32)
escrit per: José Enrique Galarreta – Fe adulta.
Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/391-marcos.html
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada