El proper diumenge acaba l’any litúrgic, celebrant la proclamació de Crist Rei. Els diumenges de desembre són el temps d’Advent, dedicats a preparar i celebrar el Nadal
Motiu i sentit de
la festivitat.
És una festivitat recent. La va
instituir Pius XI el 1925. Per això les imatges de Jesús del romànic i el gòtic
no el presenten mai amb corona, sinó amb la ma estesa, com un Mestre que
ensenya.
Aquesta proclamació de Crist Rei, es
va instituir en un moment d’hores baixes de l’Església. Després de la I Guerra
Mundial, que va deixar milions de morts i una gran crisi econòmica i social, Europa
va entrar en una situació terrible, d’atur, gana i tensions socials.
El Papa va culpar d’aquesta situació
a la societat per «l’allunyament de Crist i de la seva llei, i els canvis que
aquest fet produïa a la família i a la societat.» La conclusió d’aquest anàlisi
va ser, que: «no es podria esperar la pau durable entre els pobles mentre que els
individus i les nacions neguessin i rebutgessin l’imperi de Crist Salvador.» Calia,
doncs, «restaurar el Regna de Déu». Aquestes són les primeres paraules de l’encíclica Quas primas amb la
que es va instaurar aquesta festivitat.
La possible objecció que es pot fer
és evident: ¿Es poden resoldre tots aquests problemes, només proclamant la
reialesa de Crist; instaurant la festivitat de Crist Rei? Els anys
transcorreguts demostren que no.
Per tant, avui, amb aquesta celebració
no es pretén restaurar ni reforçar la pau entre les nacions, sinó felicitar a Jesús,
el Crist, per la seva vida d’esforç i dedicació als altres, fins la mort.
Aquest és avui el sentit que hem de
donar a la festivitat de Crist Rei.
Les lectures de
la litúrgia d’avui.
La primera de Daniel, anuncia el triomf
del Fill de l’Home, que rep el poder i la glòria.
La segona, de l’Apocalipsi, ens recorda
que la reialesa de Jesús repercuteix en tots nosaltres: ens ha convertit en un
regne de sacerdots.
La tercera, de l’evangeli de Joan,
ofereix una visió més crítica de la reialesa. Jesús és rei, però el seu regne
no és d’aquest món. I no ha vingut a rebre honors i glòria, sinó a donar
testimoni de la veritat.
Reflexió personal
Generalment esperem de l’homilia que
ens il·lumini i ens animi a ser millors, a viure d’acord a l’ensenyament i a l’exemple
de Jesús. La festivitat de Crist Rei exigeix una actitud diferent. No és el fet
d’aprendre, el més important, sinó felicitar-nos per qui tant ha fet per nosaltres.
Pel demés, no siguem ingenus. La situació
del món d’avui dona la raó a Pius XI: si visquéssim d’acord amb l’evangeli, les
coses, en nosaltres i al món, anirien
millor!
*.- Extracte (no sotmès a l’aprovació de
l’autor) del comentari a l’evangeli (Jn 18,33-37) escrit per: José Luís Sicre –
Fe adulta.
Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/391-marcos.html
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada