«La glòria de Déu és l’home». És una definició del pare de l’Església Ireneu de Liò (s. II) Aquests darrers dies, les lectures litúrgiques han parlat d’aquella visió del profeta Daniel: «Vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d'home.» (Dn 7,13) I, l’evangelista Lluc, també va deixar escrit que; «quan la gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra […]: Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat». (Lc 21,26-27)
Estem en temps d’Advent, temps d’espera. El poble d’Israel esperava un messies, un líder carismàtic, que els alliberés de ser ostatges de poders alients. I Déu envià el seu Fill: «nascut de dona, nascut sota la Llei, perquè redimís els qui estàvem sota la Llei» (Ga 4,4-5)
Jesús és l’home, «que era de condició divina» però, «no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu». Perquè «rebéssim la filiació» que ens permet dir: «Abbà, pare!» (Fl 2,5-6)
«La glòria de Déu és l’home» que deixa de ser esclau. Està escrit en el Deuteronomi: «Per això, el Senyor, amb mà forta, us ha fet sortir d'Egipte, la terra on éreu esclaus, i us ha rescatat del poder del faraó, rei d'Egipte».(Dt 7,8)
Avui, correm el perill de ser esclaus dels poders fàctics: «el poder maligne d'aquest món» (Ga 1,4). Que la llum d’Advent ens faci lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada