SÓN GRANS, ENCARA QUE NO HO SÀPIGUEN

Evangeli (Mc 10,35-45) i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.-

35 Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen:

--Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

36 Jesús els preguntà:

--Què voleu que faci per vosaltres?

37 Ells li respongueren:

--Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.

38 Jesús els contestà:

--No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?

39 Ells li respongueren:

--Sí que podem.

Jesús els digué:

--Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.

41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué:

--Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Mc 10,35-45.BCI)

Comentari.-

Mai surt el seu nom als diaris. Ningú els cedeix el pas enlloc. No tenen títols ni comptes corrents envejables, però són grans. No posseeixen massa riqueses, però tenen alguna cosa que no es pot comprar amb diners: bondat, capacitat d’acollida, tendresa i compassió envers el necessitat.

Homes i dones corrents, gent normal als qui gairebé mai els valora ningú, però que van passant per la vida posant amor i afecte al seu voltant. Persones senzilles i bones que només saben viure donant un cop de mà i fent el bé.

Gent que no coneix l’orgull ni tenen grans pretensions. Homes i dones als quals se’ls troba en el moment oportú, quan es necessita la paraula d’ànim, la mirada cordial, la mà propera.

Pares senzills i bons que es prenen temps per escoltar als seus fills petits, respondre les seves infinites preguntes, gaudir amb els seus jocs i descobrir de nou al costat d’ells el millor de la vida.

Mares incansables que omplen la llar de calor i d’alegria. Dones que no tenen preu, ja que saben donar als seus fills el que més necessiten per enfrontar-se confiadament al seu futur.

Esposos que van madurant el seu amor dia a dia, aprenent a cedir, tenint cura generosament de la felicitat de l’altre, perdonant-se mútuament les mil petites topades de la vida.

Aquesta gent desconeguda són els qui fan el món més habitable i la vida més humana. Posen un aire net i respirable en la nostra societat. D’ells ha dit Jesús que són grans perquè viuen al servei dels altres.

Ells mateixos no ho saben, però gràcies a les seves vides s’obre pas als nostres carrers i llars l’energia més antiga i genuïna: l’energia de l’amor. En el desert d’aquest món, de vegades tan inhòspit, on només sembla créixer la rivalitat i l’enfrontament, ells són petits oasis en els quals brolla l’amistat, la confiança i la mútua ajuda. No es perden en discursos i teories. El seu és estimar calladament i prestar ajuda a qui ho necessiti.

És possible que ningú els agraeixi mai res. Probablement no els faran grans homenatges. Però aquests homes i dones són grans perquè són humans. En això rau la seva grandesa. Ells són els millors seguidors de Jesús, car viuen fent un món més digne, com ell. Sense saber-ho, estan obrint camins al Regne de Déu.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat