Aquest relat destaca per la contundència de les afirmacions.La primera d’elles: «Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu». (Mc 10,18). Jesús manifesta que només hi ha una Font de bondat, que tot és U. I que Déu és aquesta Font d’on procedeix tot el que és Real: la bondat, la veritat, la bellesa.
La bondat és una qualitat transpersonal, transcendent, de la que, tanmateix, tots en participem.
La segona, va relacionada amb la riquesa. Jesús és
igualment taxatiu: «És més fàcil que un
camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de
Déu».(Mc 10,25)
Entrar en el Regne significa: compartir i viure el projecte de Jesús, que es
caracteritza per l’orientació a la fraternitat universal, radicalment oposada a
l’egoisme. No es pot viure pel diner i al mateix temps, pels altres. El qui viu
aferrat al diner no pot tenir el projecta de Jesús com a prioritat.
Tampoc té cap sentit llegir el text en to moralista. Merèixer la salvació no «exigeix» un
comportament determinat, gairebé impossible per a l’home. Però Jesús afirma que:
«Déu
ho pot tot» (Mc 10,27). Estar motivat només
per la pobresa, pot fer que el cor estigui «ocupat» per aquesta idea de
perfecció, de la mateixa manera que el ric ho està pel diner.
L’afany de riquesa, igual que qualsevol afany de mèrit revelen
que estem atrapats en el jo egoista. Només quan comprenem qui som de debò,
podem assolir el despreniment necessari, com a conseqüència –joiosa- de la comprensió
del projecta de Jesús, que considera «feliços», a aquells que fan
l’elecció pels pobres --«els pobres en l'esperit» (Mt 5,3)--. És a dir, per aquells que s’han despullat verdaderament
del jo.
*.- Extracte del comentari a l’evangeli (Mc 10,17-30)
escrit per: Enrique Martínez Lozano – Fe adulta.
Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/391-marcos.html
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada