De l’evangeli d’avui (Mc 16,19-20) ens crida l’atenció la notable diferència que hi ha entre la narració de Marc --tot succeeix el Diumenge de Resurrecció i en el cenacle. Els deixebles sembla que surten immediatament a complir amb l’encàrrec: «anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat» (Mc 16,15). «Ells se n'anaren a predicar pertot arreu». (Mc 16,20), mentre que Lluc, en els Fets dels apòstols, l’Ascenció es produeix quaranta dies després de Pasqua.
Aquestes diferències cronològiques dels evangelis ens
obliguen a centrar l’atenció en el missatge per sobre del moment en el que es
produeixen els fets.
Marc ens resumeix en imatges l'essència de la missió que
es confia als deixebles, i la fe que tenen en Jesús, com a Senyor: «en nom meu
trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les
mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als
malalts, i es posaran bons» (Mc 16,17-18). Evidentment, no són promeses de realitats físiques, sinó símbols de la
força de l'Esperit en la lluita contra el mal.
Coneixem de sobres el significat dels relats de
l'Ascensió. Sabem que Déu no està a dalt i que Jesús ni baixa ni puja, en
espais on només hi ha matèria. Ni l'encarnació és un aterratge ni l'ascensió és
l'enlairament d'un astronauta. No podem confondre la simbologia emprada en els
evangelis amb la descripció dels successos. Hem d’anar a la interpretació més
fidedigna possible del missatge de Jesús.
Déu és «L’Altíssim», però no en metres; el Vent de Déu
bufa en Jesús i en l'Església, però no ho podem mesurar amb un anemòmetre.
Ens hem de quedar, Primer: amb l’esforç de Lluc per a
comunicar-nos com va entendre Jesús que havia de ser la comunitat que naixia.
Segon: agrair a Marc la seva insistència en parlar de «la
missió» que els va deixar (que ens ha deixat per a la comunitat actual). Això és:
dedicar la vida al projecte de Déu, el Regne, com Jesús, que no va agafar serps
ni era un políglota sorprenent, però ens va deixar l’anunci de la Bona Nova dirigida
a tota la creació. El somni de Déu, és que tota la creació pugui realitzar-se i
arribi a la perfecció. El somni de Déu, el seu Projecte, és que tota la creació
formi part del seu Regne.
Tercera: agrair a Pau de Tars les frases precioses de les
seves cartes, i l’haver determinat la diversitat dels carismes: el d’apòstol, el
de profeta, el d’evangelitzador, el de pastor i mestre... Funcions que ens
obliguen a preguntar-nos: quin carisma m'ha donat Déu a mi per a contribuir al
Regne?
Tots estem cridats «a l'edificació del cos de Crist»; Aquesta
és una tasca que hem de fer entre tots, perquè el cos de Crist no és una
realitat encara, sinó un projecte, que no estarà enllestit «fins que no arribem
tots, a la perfecció --homes i dones--, a la mesura de la plenitud de Crist».
L'Ascensió de Jesús ens proposa un acte de fe en
nosaltres mateixos, en la humanitat. No som un ésser de terra destinat a la
terra, sinó un projecte de fill, destinat a una plenitud, com la de Jesús, que
revela la grandesa del que és humà, molt més enllà de les expectatives que
l'ésser de terra pot imaginar.
Tots els humans estem units per la fe en un sol Senyor,
en un sol Déu, que és el Pare revelat per Jesús. Sigui quina sigui la nostra
cultura,o color de pell, estem compromesos en la mateixa missió: fer de la
humanitat el Regne del Pare.
Ara que s’acaba el Temps de Pasqua ens hem de fer la
pregunta definitiva: Qui és el senyor de la meva vida? A qui serveixo, a qui
venero, a qui adoro per sobre de totes les coses?
¿És Jesucrist el meu Senyor, el que defineix els meus
criteris, el que marca els meus valors, el que confereix sentit a la meva vida,
aquell en qui he posat la meva confiança, aquell de qui em refio per poder
anomenar a Déu "pare" i posar-me a viure al seu estil, buscant sense
enganys la felicitat que tant desitjo?.
Fantàstic missatge el de l'Ascensió, que ens duu a cridar, de tot cor «Jesús
és el Senyor de la meva vida».
Extracte del comentari a l’evangeli (Mc 16,15-20) escrit per: José Enrique Galarreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada