Ens diu l’evangeli d’avui que la gent estava admirada de la doctrina de Jesús, perquè «ensenyava amb autoritat.» (Mc 1,22) Només pot ensenyar amb autoritat qui parla des de la seva pròpia experiència i qui, amb el seu ensenyament, «fa créixer a qui l’escolta».
Els mestres de la Llei, eren erudits. Repetien el que havien aprés de
memòria i obligaven als altres a creure-ho passivament.
Ensenyar amb autoritat és, doncs, compartir la veritat que un mateix
experimenta, estimant als qui l’escolten, per tal que els ajudi a connectar amb
la seva pròpia saviesa interior.
El que es diu, o s’escriu, no té més valor que el de fer «desvetllar» allò
que l’altre té adormit o simplement oblidat.
L'ego utilitza els recursos de la persona en el seu benefici. No busca
fer-lo créixer. Tot ho pensa, i ho fa, en funció d’un mateix, per a sentir-se
“especial”.
El que parla des de la pròpia saviesa, és humil i no imposa, ni pretén l'aplaudiment o el reconeixement. Sap que només és un
instrument perquè qui l’escolta trobi el seu lloc, es trobi a si mateix.
Quan un arriba a desenganxar-se de l’ego, pot dir com Jesús: «Jo sóc la veritat» (Jn
14,6) perquè no parla des del cim del narcisisme sinó des de la pròpia Veritat,
que es troba per igual entre el que parla i el que escolta.
Qui «parla amb autoritat», com ho feia Jesús, sempre ens farà créixer en profunditat.
Síntesi
i traducció del comentari a l’evangeli (Mc 1, 21-28) escrit per: Enrique
Martínez Lozano -http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada