BUSCADORS

L’evangeli ens diu que Joan anuncia Jesús: «Mireu l’anyell de Déu» (Jn 1,36) I, veient que dos deixebles el seguien, els pregunta: «Què busqueu? » (Jn 1,38) La pregunta dels que busquen és directa: «Rabí.., on t’estàs?» La resposta no pot ser més senzilla: «Veniu i ho veure-ho.» (Jn 1,39)

L’ésser humà ha estat definit com un «buscador», algú sempre pendent de la seva pròpia realització.

Els humans busquem: «estar bé», «sentir-nos acollits»... Però busquem aquests estar bé i sentir-noa acollits a través de coses externes: posseir objectes especials, títols de reconeixement, ocupacions importants... És a dir, tot allò que ens sembla que ens manca per a ser el que volem ser.

Però abans o després, la vida ens ensenya  que no hi ha res de fora capaç de «completar-nos», i aleshores descobrim que hem de dirigir la mirada cap al nostra interior.

La recerca de la pròpia identitat, només acaba, quan ens reconeixem en plenitud.

La persona que busca no pot convertir-se enun addicta del futur, fugint del moment present, perquè aquest li dóna insatisfacció i sofriment.

Els deixebles de l’evangeli busquen unir-se a Jesús, «la comunió amb la Vida».

Tal com ha dit Ramana Maharshi, l’únic obstacle que tenim per a no realitzar-nos plenament, és creure que tenim carències, que ens impedeixen realitzar-nos.

Si ens reconeixem i aprofundim en la Vida que tenim, deixarem la necessitat de buscar perquè aquesta Vida se seguirà desplegant i definint la nostra verdadera identitat.

 Extracte del comentari a l’evangeli (Jn 1,35-42) escrit per: Enrique Martínez Lozano. (Evangelio y comentarios – Fe adulta)