Reflexions sobre la resurrecció de Llàtzer
És per això, que sentir parlar de la resurrecció dels morts, pels jueus no té cap sentit. Tampoc els cristians s’ha acabaven de creure, malgrat la narració de Joan que palesa les paraules de Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que hagi mort viurà».
Però, malgrat semblar un contrasentit, Joan també destaca el plor de Jesús davant la mort de l’amic. «Jesús començà a plorar. Els jueus deien: --Mireu com l'estimava». Jesús sent compassió del plor de Maria: «es commou i es contorba». Aquesta actitud de Jesús s’oposa a les tendències gnòstiques de l’Església d’aquell temps, segons les quals Jesús era exclusivament Déu i per tant no tenis sentiments humans. Jesús plora per Llàtzer, i per a tots aquells que no podrà ressuscitar en aquesta vida i només els podrà oferir el consol de participar amb ell a la vida futura. (Cf. José Luís Sicre, Fe adulta)
Marta fa un acte de confiança en Jesús: «si haguessis estat aquí el meu germà no hagués mort». Però «Marta, com molts de nosaltres, ha de purificar» les seves conviccions, «Ha d’aprendre a passar del dolor a l’esperança [...] i, sobretot, ha de sortir a “rebre” Jesús» ara que ell la va a veure. «Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà» li diu com a benvinguda. Però Jesús li replica: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més». Marta sap la teoria: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món». Però Jesús vol que aquesta afirmació li surti del cor i no només de la ment i de la boca, i li fa la pregunta incisiva, que ens la podem aplicar també nosaltres: «Ho creus, això?». (Cf. Ignasi Vila, s.j., Pregària,cat)
La pregunta es fa necessària: «Si Jesús sabia que anava a tornar la vida a Llàtzer, perquè plora?». Les llàgrimes de Jesús «són llàgrimes de compassió» pels que pateixen. «Tot el misteri de redempció és un misteri de compassió i d’amor [...]. El comportament de Jesús amb Llàtzer ens mostra la tendresa amb que Déu estima tots els homes».
Dos diumenges abans, Jesús parla a la samaritana: «del do de Déu, de l’aigua viva: qui begui de l’aigua que jo li donaré no tindrà mai més set». I el diumenge anterior, Jesús parlava amb el cec de naixement de la vertadera llum. I «li obre els ulls: els ulls del cos i els ulls de la fe». Dues accions que «prefiguren el sagrament del Baptisme, que ens fa néixer de nou per l’acció de l’aigua i de l’Esperit». Avui l’evangeli de Joan ens parla «de les conseqüències» de posseir «l’aigua de la vida, i la veritable llum: els qui creuen en mi, encara que morin viuran». (Cf. Joaquim Vidal. El matí digital)
«Els escribes i fariseus havien demanat insistentment un senyal del cel per tal que Jesús demostrés que procedia de Déu. La resurrecció de Llàtzer va ser un miracle espectacular... [però] cregueren?, es convertiren?. Una setmana més tard el duien a la creu». (Cf. Evangeli.net)
El relat de la resurrecció de Llàtzer és ple de simbolismes. «Els tres germans representen la nova comunitat. Jesús [en forma part] pel seu amor a cada un d’ells. Uns membres que es preocupen de la salut de l’altre». A més, «si Jesús hagués volgut salvar la vida biològica de Llàtzer, hagués anat immediatament a curar-lo [...]. Però Jesús no volia curar la malaltia de Llàtzer, sinó manifestar la Vida que hi ha en ell. Per això espera que la mort sigui rotundament confirmada: Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies».
«Si ens seguim preguntant si Llàtzer ressuscità o no físicament, és que seguim de la part dels morts, perquè seguim preocupats [només] de la vida biològica». (Cf. Fray Marcos, Fe adulta)
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada