BISBES OFUSCATS PEL SEXE

Si hom s’atura a analitzar les reaccions dels grans exponents de la jerarquia catòlica, se n’adona que la gran majoria de bisbes i cardenals, el sexe sembla que sigui la seva gran preocupació. Quasi bé mai és pronuncien per les desigualtats socials, pel dramàtic problema dels refugiats de la salvatge guerra de Síria, pels milers de morts que provoca l’èxode pel mediterrani dels que busquen una vida més digna, per la xenofòbia de molts governants europeus, entre ells el govern Rajoy, i molt menys per la discriminant desigualtat entre l’home i la dona. Com que fins ara, cap d’ells ha estat apartat del seu càrrec daurat per les seves paraules contraries a l’evangeli, des de les seves trones, pontifiquen –sense cap mena de rubor- un sens fi d’absurdes sentències on, majoritàriament, les seves elucubracions tenen per objectiu els menors, el sexe, els gais i les dones.

Vet aquí uns quants desgraciats i cruels exemples: “Hi ha avortaments de nenes, però no és perquè hagin abusat d’elles, sinó perquè la dona es posa com en un aparador, provocant” (Juan Luis Cipriani, arquebisbe de Lima); “Hi ha menors que desitgen que abusis d’ells, inclús et provoquen” (Bernardo Álvarez, bisbe de Tenerife); “El sida és un acte de justícia” (André-Joseph Leonard, arquebisbe de Brussel·les-Malines); “Si una dona avorta, dóna als barons la llicència absoluta, sense límits, d’abusar del seu cos” (Javier Martínez, arquebisbe de Granada); “L’avortament és com els trens d’Auschwitz” (Juan Antonio Reig Plá, bisbe d’Alcalá de Henares); “Hi ha mals pitjors que els que va passar a Haití, com la nostra situació espiritual” (José Ignacio Munilla, bisbe de Donosti); “La ratxa de ‘feminicidios’ (relatiu a l’assassinat de dones), té que veure amb la desaparició del matrimoni” (Héctor Aguer, arquebisbe de La Plata); “Per jutjar el robatori de bebès, cal fer-ho amb criteris d’aquells temps” (Lluís Martínez Sistach, cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona). Aquests són només, una reduïda relació d’exemples que podríem oferir.

Tota aquesta manifesta malaltia persecutòria que pateix un nombre molt elevat de clergues, entre ells els membres de la jerarquia que pel seu càrrec, tenen més rellevància, és culpa, en bona part, per la hipòcrita determinació del Vaticà de mantenir el celibat sacerdotal. Dic hipòcrita, hi ho podria subratllar, perquè el Vaticà admet als capellans casats provinents de l’Església Anglicana, com també admet que els capellans de ritu oriental o ortodoxa, però adscrits a Roma, puguin casars-se. Una política no només discriminatòria, sinó –molt especialment- antinatural, car no hi ha cap argument teològic que desaconselli el matrimoni dels capellans, ni el manteniment del desfasat celibat esmentat. La teologia com la medicina, com qualsevol altre disciplina, cal –per a tots i cadascun dels llicenciats- posar-la al dia. Un teòleg que segueix inamovible amb la teologia o doctrina de Trento, és com un metge que segueixi fidel a la medicina dels anys quaranta del segle passat. Els resultat és que uns i altres deixen i deixaran molt morts pel camí.

Avui tots aquets ‘respectables’ jerarques homòfobs que consideren que ser gai és una malaltia, desconeixen que no hi ha pitjor malaltia que la ignorància. Si volessin aprofundir en els estudis més avançats, se n’adonarien que l’homosexualitat ha existit sempre i que no és ni cap malaltia, ni cap desviació per raó del vici o del pecat. Entre aquests estudis, sorprenentment, s’hi trobem els que han investigat –a través de les seves cartes- les reaccions, la lluita, el neguit per uns desbocats i desconeguts instints que turmentaven de nit i dia, justament a Pau de Tars, o sigui a l’apòstol Pau. Les investigacions o estudis, conclouen que Pau fou homosexual, òbviament sense tenir-ne consciència i sense que el judaisme que professava abans de la seva conversió, pugues admetre que els instints i inclinacions que patia fossin admesos com a natural. Només la conversió amb Jesús, va apaivagar el seu dolor. Referències epistolars del seu neguit i lluita interna: (Rom. 6:13,19; 7:14; 7:18; 7:20; 7:23-24); (Gal. 5:16;5:19); (1a Cor.9:27); (2a.Cor. 5:14; 6:9-10; 7:5).

Jaume Rocabert i Cabruja 
Article publicat a la revista: Recull de Blanes. 29 de març del 2017