Dos destacats periodistes, amb molts anys d’ofici Àlex
Masllorens i Oriol Domingo, van parlar sobre «manipulacions i interessos als
mitjans de comunicació». (Xerrada col·loqui a la parròquia sant Ildefons de Barcelona,
promoguda per l’Associació Cristianisme al Segle XXI).
La comunicació d’avui ve a ser la retòrica d’ahir, sobre
la que Aristòtil definia com un intent d’influir de forma intencionada. L’exemple
el tenim amb Donald Trump, quan en un twit llença una pregunta sense cap
fonament: Què ha passat a Suècia? Pregunta que va descol·locar, fins i tot, al
president de govern d’aquell país. Perquè la pregunta llençada al aire sense
més explicació donava a entendre que s’havia produït algun fet puntual, extraordinari.
En realitat, Trump es referia, segons que va dir després, a que la política
d’immigració d’aquell païs nòrdic havia desestabilitzat la seva pau social.
Al marge de notícies intencionalment provocatives, cal
reconèixer que no hi ha comunicació neutra: «el treball periodístic comporta
una manipulació, pel sol fet de presentar una informació elaborada»
(Masllorens). Sense arribar a ser «tendenciosa» derivada d’alguna ideologia,
una notícia «té el ris de ser esbiaixada» i per tant de no dir tota la veritat.
Algú ha dit que la veritat es troba en el dolor que produeix un cop de puny,
tot el demés és una percepció subjectiva.
Per Oriol Domingo, hi ha «dues formes de manipulació: la
censura i la tergiversació» La primera «seria l’intent de reprimir les
informacions, és a dir, d’obturar el canal habitual de transmissió dels
missatges i silenciar així certes idees no compartides pels censuradors». La
segona «seria la desinformació de la notícia que es dóna, però de manera
tendenciosa a fi d’aconseguir en el lector un cert estat d’opinió». Diuen que
Napoleó va escriute en el seu exemplar d’El
principe, de Nicolàs Maquiavel, la frase que s’ha traduït a tots els
idiomes: «El fi justifica els mitjans». Aquest pensador italià, considerat per
a molts investigadors com a dèspota, fred i amoral, justificava que «el príncep»
pogués disposar de tots els mitjans disponibles, sense control moral o ètic,
per tal d’aconseguir un determinat objectiu. Per això escriu, també, en el seu
llibre: «El prìncep ha de ser estimat, però també odiat».
Sense ètica (que és la branca de la filosofia que estudia
la naturalesa del que es considera bo o dolent), no hi ha bona informació. Avui
els «mass-media» estan concentrades en empreses poderoses que controlen la
informació. La premsa, la ràdio i la televisió estan controlats ideològicament
per tendències polítiques, econòmiques o socials, i seleccionen i manipulen les
notícies en funció dels seus interessos. Ens assabentem de les notícies,
filtrades per la ideologia del mitjà que llegim, escoltem o veiem. Però. Si
d’una notícia ens interessa saber-ne la «la veritat» tot i assumir que sempre
serà aproximada –no podrem saber-la mai del tot- haurem de contrastar-la,
necessariament, en d’altres mitjans.
Ara, la irrupció de twitter,
faxebook i altres productes de les
xarxes socials han complicat encara més
les coses, perquè qualsevol pot publicar una notícia que no té cap garantia,
però sempre troba qui la replica i es pot crear una bombolla de confusió. Com
la notícia del diari digital El Mundo
Taday, que diu que Donald Trump es va oferir al Mariano Rajoy per a fer de
mediador en el conflicte entrre Espanya i Catalunya. Oi que sembla
inversemblant que el president dels EE.UU. vulgui intervenir en aquest
conflicte? Tot és possible d’un personatge tant histriònic com Donald Trump que
prescindeix dels mitjans de comunicació i cada dia penja una sèrie de twitts anunciant el que farà i
denunciant als qui els critiquen; twitts
que desenformen més que informen. Però qui pot posar portes al camp?.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada